Temps de sumar

Alcoi

La setmana passada em va arribar una nota de premsa del PSPV d’Alcoi. Em va cridar l’atenció no tant el tema – que també- com el to. S’ha acusava al portaveu del PP d’utilitzar la pandèmia de forma immoral, fent us políticament de la salut de la família de l’alcalde.

No tinc intenció d’entrar, insisteix, en el fons de la nota i ni del problema que pot haver darrere, entre altres coses perquè ho desconec. És el que té estar fora de la ciutat. El que em preocupa és que eixe punt de crispació, tan assentat de forma generalitzada a la vida política d’este país, també estiga a l’ajuntament d’Alcoi.

Em sap greu, de veritat, perquè no hi ha cap dubte, no és moment de donar eixos espectacles. No. Ni a Alcoi, ni a la Generalitat, ni a les Corts Valencianes... ni si m’apures, ara que hem viscut amb intensitat l’espectacle electoral americà, a qualsevol punt del món.

No podem viure a un planeta on la paraula em compte d’utilitzar-se per a parlar amb trellat, per debatre, per dir-se les coses de manera adequada, acabe convertida en arma. I insisteix, nio parle sols del que puga passar a la nostra ciutat, sinó en general. No podem permetre que la crispació siga el natural. Millor la reflexió.

I no podem perquè, per exemple, a Alcoi i a la Comunitat la pandèmia continua fent camí, i els contagis creixen, i les conseqüències derivades al nostre sistema sanitari i econòmic va fent-se a diari més greu, i la gent viu a les seus cases preocupades per un futur incert, per saber com eixirem d’aquest any tan complexe...

No podem viure de fer política de guerrilles. Ningú. Ni dretes ni esquerres. No és el temps de jugar a pujar la verborrea, sinó de treballar per trobar solucions. O al menys, facilitar per a que es trobem.

Molt ànim, paciència i tranquil·litat a tots. Que dubte que pugem eixir més forts, com dia l’eslògan del Govern, però el que si que està clar és que tenim que eixir. I fem falta tots.