Incultura i llacets

Valencia

Incultura i llacets

De color taronja són els llacets d'una campanya contra la llei educativa que pretén el govern de Pedro Sánchez. Torna a passar. La història es repeteix. En lloc d'apostar per un pacte d'estat estem en allò de sempre. Tombar la llei d'abans sense més reflexió. I clar, a més, comencem a arreplegar les conseqüències de les deficiències dels nostres successius sistemes educatius. No pot explicar-se d'altra forma, per exemple, la fixació amb les llengües minoritàries i minoritzades: "el castellà està en perill", i s'ho creuen i claven el llacet i s'envolten en la bandera. On estaven eixos quan ètica i filosofia començaren a perdre presència dels plans educatius? Perquè cal recordar que la nova llei Celáa insisteix en l'errada d'ignorar la filosofia. L'ètica tampoc torna. Ara, davant una crisi social llevem l'ètica. No veig protestes en instituts on, per exemple, si l'alumne tria literatura universal, no pot estudiar història de l'art. Tots, d'un color i d'un altre, accepten que la formació no és de la persona, és del futur obrer. No és fomentar el pensament, és fomentar la submissió al sistema. Fàcil entendre les puntellades al trellat quan ara el problema és la llengua i la idea, falsa, de persecució a la concertada. Fàcil entendre el repunt d'opcions polítiques totalitàries. Si no ensenyen a pensar, no pensem...