Mor la lluitadora antifranquista María Salvo als 100 anys
Mor Maria Salvo. Entrevista a 'Nocturn' el 14 de novembre de 2004
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La històrica militant del PSUC, lluitadora antifranquista i fundadora de l'Associació Dones del 36, María Salvo, va morir ahir a Barcelona als 100 anys d'edat.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la llista electoral va figurar, en el lloc 41, a les eleccions municipals del 2019, ha lamentat la mort de la que va ser expresidenta de l'Associació Catalana de Presos Polítics del Franquisme (ACEPF), i ha qualificat Salvo de "dona lliure, forta, lúcida i generosa".
"Adéu estimada amiga. Fins sempre María Salvo. La millor, la més bonica, la dona lliure, forta, lúcida i generosa que totes voldríem ser. Gràcies María perquè pel que tu vas ser, moltes altres podrem seguir avançant. Et recordarem i t'estimarem sempre", ha escrit Colau al seu perfil de Twitter.
També la portaveu d'el grup parlamentari de Catalunya en Comú, Susanna Segovia, ha expressat la seva "tristesa" per la pèrdua de Salvo: "pensar en no trobar més el teu somriure quan ens acompanyava ... Et trobarem molt a faltar, María. Dona valenta, referent de la lluita i alegria. Que la terra et sigui lleu, companya", ha escrit la diputada autonòmica.
El president de Parlament, Roger Torrent, també ha recordat a la lluitadora antifranquista i ha escrit a Twitter: "Ens ha deixat una gran dona, una lluitadora per la llibertat i per la memòria. Que el seu sacrifici i la seva lluita no caiguin en l'oblit! ".
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que Salvo va ser la presidenta de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme "i per a moltes de nosaltres un referent".
Les xarxes socials s'han omplert avui de missatges de condol i dol per la mort d'aquesta històrica del PSUC, que va néixer a Sabadell el 1920 i va estar empresonada durant 16 anys durant el franquisme.
L'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF) ha informat de la mort de Salvo en un comunicat en què recorda que el passat mes de maig la difunta va rebre un calorós homenatge pel seu centenari.
"Vam tenir l'oportunitat de recordar la seva trajectòria centenària. Una vida llarga, dura, difícil, però també d'una vida intensa, plena de sentit, sempre lluitant contra la injustícia, per aconseguir una societat sense explotadors ni explotats, una societat de lliures i iguals , on la dona no estigui situada en un pla inferior, en definitiva, lluitant sempre per un món millor ", ha destacat la ACEPF.
De Salvo, l'associació ha destacat que "va pagar un preu molt alt pel seu compromís. Els setze anys que va estar empresonada, les tortures que va suportar, les conseqüències que va haver de patir, han marcat la seva vida, que durant molts anys va compartir, feliç, amb el seu company Domènec Serra, un home extraordinari amb el qual coincidien en idees, treball polític, militància al PSUC i filosofia de vida", afegeix l'associació que va presidir.
Entre altres distincions, María Salvo va rebre el 2003 la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2004 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Barcelona i el 2005 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
Filla d'un fuster ebenista que participava en moviments obrers i d'una mestressa de casa, catòlica practicant i analfabeta, va viure la seva infància al barri de Les Corts, on, quan va complir 13 anys, va deixar l'escola per començar a treballar de portera en una finca i després va ser costurera i planxadora.
El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'Esquerra Republicana, però influenciada per la nòvia del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).
El 1936 es va afiliar a la UGT i el 1938 es va fer càrrec del comitè de propaganda a Barcelona de la JSUC, encara que un any més tard va haver d'exiliar-se a França, on va estar internada en camps de concentració fins que va ser obligada a tornar a Espanya i el 1941 va ser detinguda a Madrid i empresonada a la presó de Les Corts de Barcelona i condemnada per un tribunal militar a 30 anys de presó.
Va passar 16 anys presa per presons de Saragossa, Madrid i Segòvia i en ser alliberada va ser desterrada a Santander, on, com a membre clandestí del PSUC, va lluitar contra el franquisme i va aconseguir tornar a Barcelona.
