Lunes, 30 de Noviembre de 2020

Otras localidades

Més de 100 denúncies per estafes a Internet cada dia

Durant els primers 6 mesos d'aquest any, els Mossos han tramitat 21.634 casos i si segueix aquest ritme se superaran les dades del 2019

Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu / Getty Images

La pandèmia ha disparat la relació amb les xarxes i els ciberdelinqüents han tingut més oportunitats per estafar-nos. Bona part de les denúncies que arriben a les oficines d’atenció al ciutadà a les comissaries són d’usuaris que han detectat moviments sospitosos al compte corrent. Càrrecs injustificats que no s’expliquen. En alguns d’aquests casos, els denunciants són els propis responsables del càrrec perquè navegant per internet o baixant aplicacions pel mòbil han contractat serveis sense adonar-se’n o s’han subscrit a pàgines que no volien.

La gran quantitat de casos però són víctimes del famós phishing. Des de premis, fins a paquets que estàs esperant de Correus, d’Amazon, o la subscripció de Netflix. Són correus que suplanten pàgines de grans corporacions perquè el receptor posi les dades de la targeta o fins i tot les claus bancàries i després els criminals les fan servir per comprar el que volen, fins que l’estafat se n’adona i normalment ja és massa tard.

Els experts recomanen denunciar sempre. “No fer-ho no serveix de res. Malauradament no sempre es poden recuperar els diners però s’ha de deixar constància del fet”, explica Rodolfo Tesone, advocat especialista en dret digital. Quan hi ha una usurpació de les dades bancàries, l’entitat pot arribar a retornar els diners amb una corresponent reclamació.

Tesone remarca que aquestes organitzacions “fan un gran volum d’estafes de poca quantia perquè això els ofereix impunitat ja que quan no superen els 400 euros, el Codi Penal preveu penes de multa d’1 a 3 mesos i això ho saben els ciberdelinqüents”. Recomana desconfiar de les gangues, verificar si les plataformes són reals a través d’opinions d’altres usuaris, pagar amb sistemes pay pal o amb targeta de crèdit.

Durant la pandèmia també han augmentat les estafes, per exemple, de compravenda d’animals, gossos sobretot, que en pàgines web publicades a llocs com mil anuncios ofereixen animals molt més barats. Però també són estafes també perquè el comprador ha de fer un primer pagament i després el suposat venedor surt amb algun plat trencat com que el producte ha quedat encallat en una duana i s’han de posar més diners. Al final, però, no arriba mai res.

Les xifres de denúncies parlen per si soles. El creixement és exponencial. Segons dades dels Mossos, l’any 2018 van rebre 39.084 denúncies, l’any passat la dada es va enfilar fins a les 41.989 i si el ritme segueix igual, enguany se superaran les 43.000 denúncies.

Darrerament, la Guàrdia Civil i els Mossos han alertat de l’estafa de Microsoft, que ja fa uns dos anys que dura i que ha tingut un repunt aquesta tardor. Els Mossos diuen que entre finals de setembre i principis d’octubre han rebut una vintena de denúncies de víctimes estafades per suposats tècnics de l’empresa Microsoft. Truquen per telèfon a les víctimes parlant en anglès i els diuen que el sistema operatiu del seu ordinador té un problema. Els fan posar davant de la pantalla i clicar un enllaç per resoldre’l. Si la persona pica, aleshores passen a tenir el control remot de l’ordinador i a disposar de totes els accessos a les dades i possibles contrasenyes.

Intentar capturar aquests ciberdelinqüents és laboriós. Els investigadors busquen les adreces on s’envien les compres i de vegades hi ha sort. Però els paquets arriben cada cop més a “lockers”, taquilles ubicades en centres comercials o estacions de tren i per tant la pista ja es perd. A més, aquestes grans organitzacions fan servir IP, la matrícula de cada ordinador, que estan fora de l’estat espanyol i cap jutge fa comissions rogatòries a altres països per estafes de 1.500 euros. Per tant, és molt complicat seguir-los la pista.

A més, de vegades els estafadors fan servir identitats suplantades d’altres persones estafades (es coneixen com a mules). Entreguen les seves dades personals per comprar per exemple un cotxe. El vehicle mai arriba i a més la seva identitat després és utilitzada per la xarxa per obrir comptes corrents online aquí i traspassar-s’hi els quantiosos beneficis que obtenen aquestes xarxes internacionals.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Cadena SER

Compartir

Tu contenido empezará después de la publicidad

Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?