Llei Celáa: Incultura i mala educació al poder

Valencia

Llei Celáa, la incultura i la mala educació al poder

L'escena ho diu tot: crits, patades en el terra i un escàndol molt de mercat (amb perdó de la bona gent que treballa en un mercat i que no mereixen la comparació) a l'hora d'aprovar la llei d'educació. Crits per demostrar que cal una llei educativa en Espanya. Perquè els primers maleducats són els polítics. Perquè la llei aprovada clava el dit en les mateixes errades de lleis anteriors: Bàsicament busca formar mà d'obra i llevar pes del currículum d'assignatures que ensenyen a pensar com ara la filosofia. Tampoc sembla adequat llevar la condició de vehicular del castellà. Hagués sigut prou amb garantir l'ensenyament de les llengües minoritàries i minoritzades que també es parlen a Espanya i hagués sigut meravellós oferir, sinó de forma obligada si com opció, la possibilitat que qualsevol alumne o alumna espanyola puga tindre nocions de totes eixes llengües que també mereixen respecte i que són, cal recordar-ho, tan oficials com el castellà. Però no. La Llei Celáa naix morta. Com ja estava morta el dia de la seua aprovació la Llei Wert. I la mala educació s'ha fet palesa entre les seues senyories que han deixat ben clar que són maleducats, curtterministes i comencen a donar mostres d'incultura preocupants. I de la concertada, soles una cosa: cadascú defén el seu negoci com pot, però cal que miren més la natalitat que el govern... ahí està la clau.