Un compte de Twitter contra el despoblament

Barcelona

Connectar persones, pobles, empreses i institucions per frenar el despoblament. Una tasca titànica, amb un compte de Twitter. És el que intenta fer en Ton Lloret, veï d'Argensola, un petit poble de l'Anoia. Ha creat Repoblem, un usuari a la xarxa social de les piulades per posar en contacte persones que vulguin anar a viure a petits pobles i ajuntaments interessats en que hi torni la vida.

No només és una tasca logístíca sinó també política. "Hi ha molts pobles que pateixen pels seus equipaments. Algunes escoles han de tancar si no tenen alumnes. Que una família de cinc persones es mudi un poble pot ser un abans i un després per aquell municipi", assegura.

L'objectiu del compte és clar: frenar el despoblament i aprofitar l'onada de gent que vol abandonar la ciutat arran de la pandèmia. Creu que ara és un bon moment per fer-ho i que les xarxes són un intermediari directe i àgil.

Una nova casa gràcies a Repoblem

L'Eli Carrió i l'Isaac Martín són de Barcelona: allà s'han educat i han viscut durant gran part de la seva vida. No obstant, ja fa anys que van decidir que volien marxar de la ciutat. "Teníem ganes d'estar en contacte amb les coses essencials, estàvem cansats de la vida frenètica i volíem més tranquil·litat". El cultiu, els animals i la nautralesa són la seva recepta per aconseguir-ho. Sobretot ara que són un més a la família: el seu fill Quer va néixer fa uns mesos ja lluny de Barcelona.

El camí no ha estat fàcil: han estat dos anys fent masoveria a una casa a prop de Valls, on primer vivien a canvi de la seva feina a l'entorn de la finca, i després van haver de pagar un lloguer. Fa uns mesos van veure que ja era moment de marxar, i van posar-se a buscar una nova llar. I aquí va aparèixer repoblem.

"Jo buscava per Twitter a veure què trobava i vam veure la casa del Molí de Puigcarbó, a Osona", explica l'Eli. "Repoblem ens va posar en contacte amb ells i ens hem entès. Ara hi vivim de lloguer des de fa unes setmanes i estem encantats", assegura. Ara viuen prop d'un riu, emmig d'una vall, a 15 minuts en cotxe del poble més proper. Encantats perquè el Quer, el seu fill, creixerà en aquest entorn i no entre el fum, els cotxes i les presses de la ciutat.