Avisa quan arribes
Anna Cortés, periodista
La Columna (25/11/2020) Anna Cortés, periodista
01:54
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1606305496_793403/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
El calendari indica que es dissabte i tens dinar amb totes les teues amigues, aneu de celebració, una de totes compleix anys i sempre vos agrada celebrar juntes els aniversaris.
Enguany, degut a la pandèmia, saps que serà un aniversari diferent, acabarà abans del que seria normal, però saps que ho passareu igual de bé. Entres per la porta del restaurant i notes que les teues amigues estan un poc “alterades”. Al sentar-te et comuniquen que un desconegut ha estat seguint una d’elles, fins la porta... Conta que la cridava, xiulava i ella corria per arribar abans al restaurant...
Totes discutiu posant solucions i alegrant-se que no haja passat res pitjor, algunes ixen a la porta per comprovar que el perseguidor no està. I la conversa, continua fins que de sobte, alguna inicia un nou tema intentant animar la resta.
El dinar es desenvolupa amb normalitat, però a l’hora de tornar a casa, ja es de nit... Torna la incertesa, la impossibilitat de saber si l’experiència anterior es repetirà, si totes arribareu bé a casa. En aquest moment, el grup es divideix, així que totes caminen acompanyades fins a casa.
Caminant en grup, et sents invencible, estàs acompanyada i sents que res pot passar. Fins que arribes a la casa de la teva amiga, i a tu, encara et queden 5 minuts per arribar al teu destí. Vos despediu i ella diu: “avisa quan arribes”.
Ara, comença el conte enrere més frenètic del dia, els pitjors 5 minuts. Portes les claus a la mà ben apretades, el telèfon desbloquejat a l’altra mà per si necessites qualsevol cosa... En aquest moment, qualsevol soroll et fa estar alerta, fins que per fi... Arribes a la porta de ta casa, entres i llitges els missatges que anuncien que totes les teues amigues ja estan a casa.
Et gites, agraint tenir-les, agraint haver avisat que tot estava bé, però un sentiment de ràbia t’envaeix... Tornar a casa sola, no deuria ser així.