La meua ràdio

Alcoi

La meua relació amb Radio Alcoy es antiga i te dos parts ben diferenciades, una com a subjecte passiu i altra com a actiu. A ma casa tota la vida s’ha posat Radio Alcoy, no la radio, Radio Alcoy, fins al punt de que el dial es quedava enganxat i era impossible buscar altres emissores.

Com a xiquet, abans d’anar al cole, recorde escoltar el 'Fresquitas mañanas' de Tomás Gisbert i la 'Saga de los Porretas', tenint com a sintonia de fons les culleres de tota la família remenant el cafè amb llet. Recorde sentir el 23 F mentre em menjava un bocata de Nocilla. Al camp mon pare portava el transistor com una ferramenta mes del camp perquè ell mantenia que les oliveres eren mes productives si sentien la ràdio i tinc el record d’un programa de vesprada de Radio Alcoy mentre feia ametles, abans de que vinguera 'La Ventana'. També he tingut predilecció sempre per 'Suya es la Radio', per la música de 'Zoco radiofónico' i per les converses dels Reis Mags amb el xiquets el dia de la Cavalcada.

En referència al temps, sempre estava pendent de Lorenzo Rubio quan deia molt havia plogut segons el Circulo Industrial, i recorde especialment el seguiment de la nevada de 1980 i de la gota freda de 1986, i també les seues innocentades de que havia nevat el 28 de desembre.

En l’any 2000 Lucia Gadea em va convidar al programa La Mirada, que conduïa amb Quique Ruiz, per parlar d’un article d’investigació sobre la nevada de 1926, però vaig contar altres més coses i se me va ocorre dir que feia previsions mirant uns models a internet. Així, amb una bovada, vaig començar a fer previsions en esta emissora, durant alguns anys no mes els dissabtes i en dies o situacions especials i, des de 2003, gràcies a la confiança de Juan Jordà, tots els dies, el que fa que alguns creguen que jo treballe allí.

Fins i tot recorde haver fet previsions del temps mentre feia olives, parlant amb el mòbil dalt d’una olivera. No oblide la previsió de la nevada de 2003, que vaig tindre la sort d’encertar en hora i tot. En definitiva, una història que encara continua amb els meus amics de la radio, un honor compartir el temps amb ells.