Carme Massana: "s'ha evolucionat molt però encara queda molt camí"

Andorra la Vella

Carme Massana és l'artista plàstica femenina que més ha venut dins i fora de les nostres fronteres. La seva és una carrera que arrenca a la maduresa, amb 40 anys, malgrat tenir com a afició el dibuix i la pintura des de sempre.

Neix a Puigverd dos anys abans de l'esclat de la guerra civil espanyola i la mare mor al part, un fet que la marca al llarg de la seva vida.

Quan té 2 anys esclata el conflicte el què obliga a desplaçar a tota la família (25 cosins amb els seus pares i avis) a una masia del solsonès que havia estat un sanatori de tuberculosos.

El conflicte bèl·lic acaba amb la vida del seu avi i de dues veïnes i marca notablement la seva infància a l'igual que la postguerra que viu de nou a Puigverd amb moltes privacions.

"Recordo que venien els soldats i que els avis i tiets ens amagaven" explica, per afegir que "el meu poble no va ser mai franquista però després de la guerra tampoc no hi van haver represàlies ni afusellaments; jo em sento molt orgullosa del meu poble que va destacar per la conciliació".

Carme Massana assegura no haver passat gana durant els anys més durs de la postguerra "perquè teníem el camp, l'hort i algunes gallines" però reconeix que va ser molt dura, amb moltes privacions.

Amb 7 anys pren contacte per primer cop amb Andorra gràcies a uns tiets que hi vivien perquè eren funcionaris.

Recorda un país "tot empedrat, molt rural però molt bonic" i li ha quedat en la memòria l'església de Sant Esteve abans de quedar separada per la carretera i el museu de ciències naturals d'Areny Plandolit a Ordino que relata a la novel·la El museu de l'elefant Joan Peruga. "L'elefant no el vaig arribar a conèixer però les serps sí; podies tocar les escates i les vaig somiar temps; em van impresionar molt" relata.

Estudia a partir dels 7 anys a l'escola pública del poble i guarda un gran record d'una de les primeres mestres, la senyoreta Palacios. Destaca sobretot en matemàtiques i en ciències però alhora d'iniciar el batxillerat acaba els estudis reglats. Comença aleshores en una academia nocturna i es treu el títol de pèrit mercantil.

Malgrat agradar-li molt la pintura i el dibuix considera en aquells anys de privacions que és"un luxe estudiar belles arts" i el seu somni era entrar a treballar en un banc.

Ampliar

Amb 17 anys coneix un andorrà, Xavier Llovera, porter del FC Andorra i acabat d'arribar de París. "Tenia un accent molt afrancesat i em feia molta gràcia" indica. "Primer va començar amb una amistat que va acabar amb enamorament". Es veuen per festa major a Andorra la Vella i festegen tres anys.

Amb 23 anys es casa i funda una família. Per a Carme Massana els seus fills (un total de quatre) eren "el més important" en aquell moment. Però el Maig del 68 la marca notablement i es comença a plantejar el seu futur: "ens vam adonar que estàvem molt tancats, que havíem d'evolucionar; el què va quedar del París del 68 em va fer pensar que havia de fer un pas endavant".

Amb el seu sogre obre el primer aparthotel turístic a Andorra. Porta el negoci amb gran èxit "amb el meu anglès precari" en una avinguda Meritxell en plena transformació. I és que Massana hi viu al número 30 de la cèntrica avinguda des que es casa i fins a data d'avui, sent, per tant, testimoni en primera persona dels canvis del principal eix comercial del país.

Malgrat aquesta evolució personal, no decideix dedicar-se de ple a la pintura fins que els fills van a la universitat. S'inscriu a Belles Arts, a l'escola del mestre Sanvicens a qui coneix i amb qui comparteix experiències. Posteriorment ho fa a un postgrau d'anatomia impartit per una de les col·laboradores de Sanvicens, Teresa Llàcer. Comença a exposar i a guanyar premis i es fa un nom dins i fora de les nostres fronteres.

Els anys vuitanta són per a Carme Massana els millors anys d'Andorra i de la seva vida. "Per mi aquella Andorra era moderna, avançada" explica.

Hi ha hagut pocs periodes en que l'artista hagi deixat de pintar. Un va ser l'accident del seu fill petit, l'esquiador Albert Llovera. "Vaig deixar la figura humana i em vaig dedicar al paisatge i al color, necessitava el color" detalla. D'aquella etapa sorgeixen els quadres neofauvistes que marquen bona part de la seva carrera artística i pels que és molt reconeguda fora del país. "Em vaig dedicar a sortir d'Andorra, a pobles del voltant primer i després més lluny, a la platja, a la plana, per pintar. Necessitava sortir, veure l'horitzó. Un cop uns turistes madrilenys es van aturar on jo pintava perquè havien reconegut les meves obres pel color" indica.

Galeries de prestigi de Madrid, Barcelona, Bilbao o Saragossa la criden per exposar. En una de les mostres, a la capital espanyola, va exhaurir totes les obres que presentava i va haver de demanar que li baixessin d'Andorra més quadres per la gran demanda que va suscitar. "No m'ha tornat a passar mai més, eh?" diu riallera. Fins i tot la Duquessa d'Alba va adquirir dues obres, un interior i un paisatge.

Sobre el paper de la dona a les arts plàstiques i en general a la societat creu que "s'ha evolucionat molt però encara queda molt camí". Recorda com als anys setanta i vuitanta es prohibia a les turistes portar pantalons curts per ordre del bisbe. "L'església no s'ha posat al dia" assegura Massana qui fa referència explícita a la situació de la dona i l'avortament: "quan la dona avorta és una trista experiència per ella; no ho fa perquè vol. L'avortament no hauria d'estar penalitzat en cap supòsit" diu.

Els darrers anys ha continuat pintant i exposant. La malaltia del seu marit la va derivar de nou a noves experiències artístiques com l'aquarel·la. "Era el material que podia fer servir que no fes olor" manifesta.

Actualment exposa part d'aquestes obres i de noves a la galeria Art al Set, un dels espais que més aposta per Carme Massana.

Prepara també la primera retrospectiva per encàrrec del ministeri de Cultura.

El confinament a causa de la pandèmia de coronavirus l'ha obligat a apartar-se del paisatge i ha retornat a la figura humana trenta anys després. També a les natures mortes i als interiors."M'he adaptat i no m'he aturat" explica.

Carme Massana ha protagonitzat el segon capítol de la tercera temporada d'Amb Veu de Dona, una sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones rellevants del país gràcies al suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.