Per sempre, Paco

Alcoi

Sempre moren els bons. Aquesta setmana passada Alcoi ha perdut dos personatges destacats, el periodista Floreal Moltó, testimoni de primera fila de la vida local dels últims anys i un magnífic cronista esportiu del Alcoyano, y també va morir Paco Bernàcer, un gran professor, un humanista que inculcava als alumnes la passió per les lletres i per la vida.

Paco Bernàcer, a més de la seva faceta com a gestor cultural y home compromès amb a Alcoi, ha estat un gran mestre de la vida, una persona amb la qual vaig tenir la sort de compartir amb ell bons moments, com a director de teatre de l’institut, viatges a Itàlia o a Barcelona i les seves classes de llatí, grec o literatura.

Paco Bernàcer forma part d’una generació en extinció, que s’apaga. Era un gran conversador, molt observador i una persona de lletres. A més a més era un expert i un entusiasta de l’obra d’un altre escriptor alcoià i Fill Predilecte de la ciutat, Juan Gil-Albert, un altra figura poc reconeguda.

Bernàcer va ser durant molts anys professor de l’institut Pare Vitòria i el primer director de la democràcia del Centre Cultural Mario Silvestre . A més de com ensenyant i gestor, també va destacar en la seva faceta d’escriptor, la seva última obra publicada s’anomena ‘El pes de les ales‘. Unes ales que han deixat de volar però que sempre quedaran en els record dels bons moments compartits i viscuts. Per sempre, Paco.