L'atemptat en oblit: 30 anys de la bomba d'ETA a Sabadell

Barcelona

El 8 de desembre s’han complert 30 anys de l'atemptat d'ETA a Sabadell, en el que van morir 6 policies i 10 persones van resultar ferides. Un atemptat que ha deixat ferides profundes a la ciutat, algunes de visibles, però que, en canvi, ha quedat oblidat. "Quan preguntes a la gent quins atemptats d'ETA hi ha hagut a Catalunya, tothom recorda tres: et diuen Hipercor, Vic i l'assassinat d'Ernest Lluch; però n'hi ha hagut més", assegura Robert Manrique, assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT). Els que van viure-ho en primera persona demanen mantenir-ne el record.

Eren les 16:45 de la tarda quan Sabadell va sentir una explosió. Un cotxe bomba explotava a 500 metres de la comissaria de policia de Sabadell, just en el moment que una furgoneta policial passava pel carrer de Josep Aparici. En el seu interior hi havia 8 agents de policia d'entre 29 i 53 anys. 6 d'ells van morir a causa de l'explosió. Van deixar 13 orfes de pare. Els seus cossos es barrejaven amb la metralla i les restes del vehicle, així que les autoritats van haver d'endur-se les restes del furgó amb els cossos de dues de les víctimes dins.

Aquell dia el comissari Manuel Quintela lliurava. L'avui comissari en cap de la Policia Nacional a la província de Barcelona era l'inspector encarregat de les patrulles. "Era un dia festiu, jo estava cuidant al meu fill petit, la meva dona havia anat amb la resta al cinema molt a prop de l'explosió. Vaig escoltar l'explosió, però no sabia que era un atemptat. Recordo el cop sec que es va sentir. De seguida, vaig començar a rebre trucades de la comissaria que m'informaven que s'havia produït un atemptat però no n'imaginava les dimensions", explica Quintela, que va sortir corrents a ajudar els seus companys. "La furgoneta encara fumejava, l'escenari era dantesc. Tot era destrucció, només hi havia dolor", relata del que assegura que ha estat "el dia més trist i dolorós" de la seva vida professional. Ell va ser l'encarregat d'anar porta per porta, a comunicar la mort dels seus companys a les famílies. "Si el que buscaven els terroristes era fer mal, objectiu acomplert; però la policia va seguir treballant 24 hores tots els dies", conclou.

La notícia va colpir a la ciutat, però es va esvair al cap dels dies. "Ens havíem <<acostumat>> durant aquella època, així que no semblava una gran notícia", lamenta Quintela. Hi està d'acord Robert Manrique: "el de Sabadell, com tants altres, van quedar en segon terme. Jo entenc la sensació de solitud que han sentit les víctimes i els orfes de Sabadell i d'altres llocs". Feia només tres anys que ell mateix havia estat víctima directa de l'atemptat d'Hipercor en mans del comando Barcelona i, aquesta vegada, va acompanyar als familiars dels difunts des de l'associació de víctimes per evitar l'abandonament que ell mateix havia sentit per part de l'Estat. "L'any 1990 les víctimes van viure el mateix abandonament que les víctimes d'Hipercor al 1987. Malauradament, l'assistència a les víctimes anònimes del terrorisme no s'ha modificat quasi gent. Han passat 30 anys i i encara hi ha moltíssimes coses a solucionar", denuncia.

La policia no va oblidar, tot el contrari. El de Sabadell va ser l'atemptat on van morir més agents de la policia nacional. Tota la resta va veure condicionada la seva vida. "Ens va canviar la forma de viure. Havíem de mirar sota els cotxes, els veïns, no esteníem la roba al carrer perquè no es veiés que érem funcionaris policials. Ens va condicionar el dia a dia", explica Luis Mansilla, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP) a Catalunya. Els companys dels morts, demanen ara no oblidar-los. "El record és permanent, sobretot quan passem davant del lloc de l'atemptat; però amb els anys va quedant en un segon lloc a la memòria. No hi ha temps que permeti oblidar-ho i jo no m'ho permeto no ho hem d'oblidar", reconeix el comissari Quintela. Quan li pregunten perquè, ho té clar: "tan de bo no hagués passat mai, però és la nostra història".