Torna a casa

Alcoi

Després de viure un dels anys més estranys des de fa dècades, arriba el colofó, el final: ve Nadal. Un Nadal que també aplega afectat per restriccions, limitacions i mesures que impedeixen una celebració semblant a les anteriors. Un Nadal de 10, com diuen alguns irònicament, referint-se al màxim de persones permés per reunió. Amb mobilitat nocturna restringida i toc de queda a la una i mitja. Noranta minuts més que per a la ventafocs, que s'havia de retirar a les dotze abans que la carrossa es convertira en carabassa.

A pesar dels inconvenients, les dificultats i tots els obstacles, Nadal està en marxa. Serà d'una altra manera, però cal adaptar-se a les circumstàncies. Enguany guanya més importància aquell eslògan publicitari que s'ha convertit en una frase de les festes: torna a casa per Nadal. Sembla curiós pensar que eixe sentiment va quedar reflectit en un espot publicitari i en una cançó creada en els anys 80 per a l'anunci i cantada per una veu poc coneguda, Maisa Hens, després la va interpretar Paloma San Basilio.

Un tema, que tot i ser un reclam publicitari, toca per a molts el més profund del cor, té molta força i sensibilitat i li aporta relleu a eixe reencontre en Nadal. Ara la tornada, plena d'inconvenients, té més sentit que mai. Tot este temps de mascareta posa en valors l'envergadura de les relacions. Dona pas a un Nadal entre persones i amb el consumisme relegat. Que més dona el que es pose en la taula per a dinar o sopar, encara que siguen papes i tramussos, ara té un valor secundari, prima retrobar-se, encara que no hi haja abraçades. Com diu la lletra: ”torna a casa, torna, necessitem el teu somriure, les teues carícies, les teues mirades i les teues mans...”

Serà un Nadal diferent, però sense perdre l'essència. I més a Alcoi, on ja està el Tirisiti en marxa i no faltarà cap dia eixe ambient tan especial que la ciutat ha sabut dotar-li al llarg dels anys.