Plantes i fongs per Nadal
Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant del Departament de Ciències i Medi Ambient

La Columna (11/12/2020) Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant del Departament de Ciències i Medi Ambient
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
La societat alcoiana viu el Nadal amb il·lusió, amb intensitat, d’una forma molt especial i una vegada més, les plantes i els bolets tornen a tindre protagonisme en esdeveniments socials i culturals. Així, i encara que hui en dia moltes de les plantes que s’empren per Nadal no tenen un origen pròpiament mediterrani, hi estan presents a la majoria dels llars alcoians.
Així, podem parlar de la tradició de posar a nostra casa un avet o un pi que decorem amb garlandes i boles de colors. Però, molt més típic és muntar el Belén i ornar-lo, entre altres coses, amb molses i plantes de la zona.
Per altra banda, tenim el rusc, el grèvol, el vesc o la flor de Pasqua com a exemples de plantes que aquests dies adornaran les nostres cases. Així, és típic fer manolls amb branques de rusc o de grèvol (acebo en castellà) per ser símbols de bona sort i que s’empren popularment per fer fugir els mals esperits. A més, el vesc que és una planta semiparàsita i que penjada dels marcs de les finestres o de les portes també es té la creença de donar bona sort. Una altra planta típica nadalenca és la flor de Pasqua que s’utilitza per dos raons, ja que la seua època de major vistositat és a mitjan desembre i perquè els mexicans durant l’època colonial pensaven que la flor de Pasqua simbolitzava l’Estel de Belén. Una altra tradició etnobotànica de la comarca de l’Alcoià són les aixames o fatxos, que són una espècie de torxes, que tradicionalment s'han fet combinant l'espart verd amb un altre més sec. També poden utilitzar-se altres plantes per formar el cos, com ara herbes aromàtiques com espígol, romer o timó. L'objectiu d'aquesta torxa és ser cremada la nit de Nadal i anar pels carrers demanant l'aguinaldo.
Pel que fa als bolets, cal dir que formen part de moltes de les receptes de cuina d’aquests dies tan especials. Així, hi trobem acompanyant a aquests plats algunes espècies molt preuades com són els ceps, els esclata-sangs, els bolets de xop, els peus blaus, i fins i tot, les tòfones. Però, els fongs també han tingut un paper màgic al llarg de la història i fins i tot, podrien explicar l’origen màgic de la llegenda de Santa Klaus. En aquest cas, hem de parar atenció amb el reig bord (l’Amanita muscaria), aquest bolet típic dels contes, de color roig amb taques blanques i que conté substàncies psicotròpiques amb potents efectes al·lucinògens. Així doncs, podria explicar que a aquells països del nord, on es fa prompte de nit i on les temperatures són molt gèlides...No seria d’estranyar que alguna persona que haguera consumit aquest bolet en un moment donat, haguera vist rens volar, arrastrant un trineu amb un home polit, amb barba blanca i amb una vestimenta on predominava casualment el roig amb certs elements blancs.
Que aquestes paraules serveisquen, una vegada més, per conservar aquests costums i que les noves generacions puguen també gaudir-ne. Aprofite també per desitjar-vos un bon Nadal.




