Música alcoiana

Alcoi

Està clar: fills de gats, gatets. A l’institut els profes no es cansaven de repetir que Alcoi sempre havia estat un bressol d’artistes de totes les disciplines. Pintors, músics, escriptors, escultors, arquitectes. Sempre tendim a pensar que temps passats foren millors i que l’era del Pintor Sala, Fernando Cabrera, Vicente Pascual o Julio Laporta Hellín mai es repetirien.

Fals i més que fals. Necessitaríem vint minuts de temps de ràdio per a parlar de totes les persones que fan coses interessants, creatives i culturals en el nostre poble. Però en Ràdio el temps és or i em permetran que únicament els esmente la barbaritat de grups musicals que estan triomfant en l’actualitat i que, en teoria, haurien de ser NINIS, que ni estudien ni treballen. Lluny d’eixa idea pessimista, podem afirmar que el nivell és espectacular i la varietat també.

Cada dia escolte una cançó nova que m’agrada més. Gent jove, d’ací, reivindicativa, que diu les coses pel seu nom i que ens regala una obra musical que -de segur- serà estudiada en l’institut d'ací a uns anys de la mateixa manera que jo estudiava a Gil Albert, Isabel Clara Simó o al Pintor Laporta. Una de les coses que més m’agrada dels músics alcoians és que toquen bé, conten coses interessants i damunt, majoritàriament en valencià, potenciant les nostres arrels i fent bona la tasca dels nostres iaios, què foren capaços de mantindre el valencià dins de les llars en temps difícils. Fa poc vaig descobrir Joe Pask. Però és que ahir vaig trobar un altre grup genial que es diu Zoo que em va tornar boig.

Em deixaré molts, però em flipen Tito Pontet, Arthur Caravan, el Diluvi o la cantautora que acabe de conèixer hui, Paula Seserino. Això sense comptar als més que consolidats Verd Cel, Júlia o un tal Jesús Lara. Podem estar més que orgullosos de tot el que es cuina culturalment a la vella ciutat d’Alcoi. Que això de ciutat dormitori, res de res…! Ací es mou, el tema.