Sobre el manifest

Alcoi

La polèmica sobre la gestió cultural a la ciutat d’Alcoi està servida amb l’aparició del manifest Alcoi serà cultural o no serà, les adhesions i justificacions que van produint-se i la consegüent preocupació dels sectors afectats i, més en concret del Departament de cultura de l’Ajuntament i del seu titular.

El manifest no diu res que no se sàpia: les conseqüències d’una política cultural deficient en els darrers governs municipals han empobrit considerablement l’activitat cultural. D’altra banda, com tots els escrits d’aquest tipus demana, en una sèrie de punts, unes mesures generals i lògiques com la reactivació de les activitats culturals, la participació ciutadana en la gestió, la implementació de mesures amb els centres educatius per crear nou públic, la integració del patrimoni històric en la vida quotidiana de la ciutat i sobretot, la consolidació de llocs de treball en el sector cultural. Propostes totes raonables, dignes i assumibles.

El que ha encetat la polèmica són dues qüestions: l’autoria del manifest i l’anunci per part de l’Ajuntament de la intenció reunir-se amb els autors o amb una representació d’aquells que han assumit i s’han adherit al manifest. Evidentment l’escrit no portava firma, per tant, es va considerar anònim, això no té cap connotació pejorativa, com s’ha interpretat o s’ha volgut malinterpretar, simplement que es desconeix l’autoria de la persona o de l’entitat que l’ha escrit i difós, ni tampoc tenen el perquè de dir-ho, no obstant això he llegit en un article d’opinió que hi ha un portaveu, per tant, almenys un interlocutor. L’anunci de l’Ajuntament de mantenir una reunió amb representants del manifest, tot i que pense que amb la millor de les intencions, tampoc ha estat afortunada o es podria haver anunciat d’una manera més subtil. A més l’anunci diu que és el Consell de Cultura qui es reuniria amb l’altra part i això no pot ser així. El Consell de Cultura ha estat informat d’aquesta intenció, però qui s’ha de reunir és el Regidor de cultura i en tot cas, assistit per representants del Consell, tal com es va acordar en la darrera reunió de l’entitat. Ara bé, quan es farà la reunió? Amb qui? Amb alguns representants de les persones que s’han adherit? Amb l’entitat que l’ha impulsat o amb el portaveu? Jo encara ho desconec.

Respecte al contingut del manifest, ja n’he fet referència: es considera que a la ciutat falta una política cultural seriosa i decidida, rigorosa i valenta i que aquesta mancança ve de consistoris anteriors. No puc estar-hi més d’acord. Però crec que l’aparició del manifest és inoportuna i en alguns moments demostra desconeixement de les iniciatives culturals més recents. Inoportú perquè apareix en un moment d’extrema dificultat produïda per la pandèmia, on l’activitat cultural, igual que moltes altres iniciatives, malauradament han quedat sota mínims.

L’any 2018 es va crear el Consell de Cultura, la primera iniciativa seriosa de tenir un òrgan a la ciutat encarregat de la gestió cultural, a través de cinc comissions que aglutinen particulars i entitats representatives de la ciutat i que engloben cinc espais temàtics com ara les lletres, les arts plàstiques, les escèniques, la música i el patrimoni material i immaterial. L’accés a aquestes Comissions no està restringit, qualsevol pot formalitzar l’ingrés, per tant, una de les accions que desconeixen els autors del manifest és que sí que hi ha a la ciutat d’Alcoi una eina que fomenta la participació ciutadana que ells reclamen, a banda que moltes activitats culturals també s’han proposat a través dels pressupostos participatius. Certament dos anys de vigència del Consell de Cultura i si n’exceptuem el 2020 que més val oblidar, és un temps massa escàs per veure resultats, així i tot, s’han consolidat els premis Ciutat d’Alcoi i s’ha convocat la primera edició del premi de narrativa Isabel Clara Simó al qual s’han presentat bastants originals i du el camí de convertir-se en un dels grans premis del circuit literari.

Una altra qüestió que planteja el manifest és la necessitat de fomentar amb els centres educatius iniciatives per a crear un nou públic consumidor de cultura des d’edats ben infantils. Crec que aquesta tasca fa molt de temps que està fent-se però malauradament no arriba a ser fructífera. Algunes experiències han estat desoladores i això que s’ha comptat amb el suport d’entitats publiques i privades, d’això en puc dir alguna cosa i les famílies haurien també de tenir-ne consciència. També és cert que es programen obres de teatre en horari escolar, amb la intenció que els alumnes hi assistisquen però cada vegada és més complicat organitzar eixides dels centres. Aquest tema, ben important perquè estem jugant-nos el futur, mereix una profunda reflexió.

El manifest parla de rendibilitzar els espais existents perquè estan infrautilitzats. Jo diria que no, al contrari, que de vegades la programació és excessiva, se solapen activitats i pot ser ací sí que faria falta millorar l’agenda. Ara bé, el que falta a Alcoi és un auditori que, a més, assumiria la programació musical i deixaria més espai a la programació escènica del Calderón, per exemple. Qualsevol localitat de menor població de la província té un auditori en condicions. A Alcoi, una de les nefastes polítiques culturals de consistoris anteriors va acabar amb el projecte de construir-ne un, que si no recorde malament estaria ubicat en l’antiga fàbrica de Rodes, on ara anirà un espai industrial. Dona igual un espai o un altre però fa falta un auditori, no es pot tocar sempre a l’aire lliure, com es fa a l’estiu, i la música necessita un espai adequat, on es puga escoltar de tot amb la màxima qualitat. Així és com començaríem a apreciar la cultura, amb espais de qualitat, on no faltaria públic i quan hi ha públic, les actuacions també milloren i la ciutat se situaria en els circuits de les importants produccions musicals. Per dur-ho a terme fa falta molta inversió -que caldria buscar intensament a nivell provincial, estatal i europeu-, a més de la valentia per part de l’Ajuntament d’assumir el risc. Si s’ha aconseguit un espai com el CADA, també podríem tenir un bon auditori.

Com que el manifest també parla de la necessitat d’integrar el patrimoni en la vida quotidiana de la ciutat, no crec que ningun no hi estiga d’acord. Certament és essencial una política ferma de reconstrucció del centre històric, i crec que alguna cosa anirà fent-se en els propers anys si no s’acaba el pressupost, per exemple, la Placeta les Eres -jo hi sóc veïna- té pinta d’anar canviant l’aspecte.

Per últim, el manifest proposa accions amb l’hostaleria i no sé si també amb el comerç del centre de la ciutat per fomentar aquest espai d’intercanvi, esplai i gaudi de la ciutat. A pesar que molts d’aquests negocis són contraris a la peatonalització del centre, jo crec tot el contrari, que eixirem guanyant en qualitat de vida i en qualitat d’oci també.

Finalment, sé que no pertoca una justificació però com he llegit que hi ha qui ha justificat la seua adhesió al manifest amb unes paraules encertades i raonades, jo diré que no m’hi he adherit ni tampoc no ho faré, en general no ho tinc per costum però en aquest cas ho trobe innecessari. El manifest té un to correcte, parteix del decencís i proposa mesures que són acceptables però també és cert que, al meu entendre, no s’ha presentat en el moment oportú i que desconeix alguns aspectes importants de la política cultural que està gestant-se a la ciutat, tot i que encara és massa prematur per analitzar els resultats.

Crec que tot allò que desperte la consciència ciutadana és beneficiós per a tots. Alcoi serà cultural, no ho dubte pas.