Els gironins han pagat un milió d'euros anuals més per l'aigua durant 20 anys

Girona

Ser Catalunya ha tingut accés a diversos documents que consten al sumari del cas Aigües de Girona que instrueix el jutjat número 2 de Girona, que acaba d’aixecar el secret. Entre altres coses hi ha un informe de l’auxili judicial –que és un alt funcionari de l’Agència Tributària- que explica que els gironins han estat pagant durant més de 20 anys més d’1 milió d’euros de sobrecost pel servei d’aigua.

Aquests diners van anar a parar en bona part a les butxaques dels responsables de Girona SA que és l’empresa privada que gestionava la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià.

Aquest informe, encarregat pel jutge per ratificar altres informes anteriors que recollien múltiples irregularitats comptables i financeres, explica que els gestors de Girona SA, Narcís Piferrer i Xavier Ballell, van dissenyar durant anys un sistema de comptabilitat farcit d’irregularitats que va permetre amagar els beneficis reals d’Aigües de Girona Salt i Sarrià.

Per sostreure els diners d’AGISSA, Girona SA emetia factures falses (per feines que realment no feia) i que comptabilitzaven a AGISSA com a despeses. El text de l'inspector de l'Agència Tributària diu que es calculaven malament i de forma arbitrària els imports a pagar a Girona SA "pagant centenars de milers d'euros cada any per serveis que no s'han donat" i afegeix que la documentació incautada el setembre de 2017 i el gener de 2019 a les oficines d'Aigües de Girona "acredita encara de forma més rotunda les irregularitats comeses des de 1992" i n'afegeix de noves.

L'informe diu literalment que "mitjançant un seguit de trucs, estratagemes i irregularitats de tot tipus, Girona SA s'apropia de manera irregular de fons d'AGISSA per import de centenars de milers d'euros cada any".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'auxili judicial relata que les factures falses "no són fets aïllats. És freqüent i sempre van a favor del soci privat i en detriment d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià". També recull que es va incrementar el cost del servei de forma artificial perquè Girona SA "s'emportés una bona part dels fons de manera totalment irregular".

Més endavant, explica que Piferrer i Ballell van rebre desenes de milers d’euros cada any, i es van pagar tota mena de luxes particulars a compte dels diners del rebut de l’aigua dels gironins: hotels i restaurants de luxe, les quotes del club de tennis, pernils pota negra, joies, cotxes, rellotges, entrades pel Festival de Cap Roig, entrades pel Camp Nou, regals per les seves dones, aportacions de mil euros mensuals a plans de pensions… una llarga llista -"inacabable" diu l’informe-.

També se’n van beneficiar altres membres del consell d’administració de les dues empreses, especialment Joan Llobet, Manel Serra (que havia estat regidor de l’ajuntament de Girona) i el director territorial d’Aqualia Juan Luis Castillo que entre altres coses va passar 5 dies amb la seva dona en un hotel de luxe del Baix Empordà a compte dels diners que els gironins paguen per l’aigua. Piferrer i Ballell també van fer pagaments personals amb targetes VISA que es carregaven al compte de Girona SA. Entre 2010 i 2014 Piferrer es va gastar més de 92.000 euros i Ballell més de 32.000.

La gestió d’AGISSA (participada majoritàriament per l’empresa privada que l’ha arruinat) ha acabat amb un deute superior als 7 milions d’euros.

El paper dels ajuntaments

L’informe de l’Agència Tributària, encarregat pel jutjat d’instrucció numero 2 de Girona (que investiga els presumptes delictes d’aprop¡ació indeguda i administració deslleial arran d’una querella presentada per la CUP l’any 2015) qüestiona els tres ajuntaments que des de l’any 1992 no van controlar on anaven a parar els diners. Tampoc es van preguntar mai perquè ells rebien dividends (d’entre 200 mil i 300 mil euros l’any) si els beneficis d'AGISSA aparentment eren molt pocs.

L'informe diu que sempre s’han incomplert les condicions i els pactes amb els ajuntaments que mai van dir res (des que la gestió de l’aigua es va adjudicar sense concurs a l’empresa mixta l’any 1992). Això va continuar fins i tot després de l’última pròrroga (que era fins l’any 2020 tot i que per ordre judicial, des de 2017 la gestió de l’aigua és a càrrec dels tres ajuntaments). L’informe diu que des de 2013 hi ha algunes irregularitats que queden subsanades però que s’acaben substituint per altres pràctiques igualment qüestionables que el que fan és augmentar els diners que reben els ajuntaments d’AGISSA.

A banda del paper dels ajuntaments, l’informe també que explica que amb els diners d’AGISSA, l’empresa privada Girona SA va comprar la seu que té al carrer Ciutadans de Girona. A més d’haver-la pagat amb diners sostrets d’AGISSA, li ha estat cobrant un lloguer del local d’uns 75 mil euros cada any.A més, Girona SA va concedir un préstec participatiu a AGISSA (per poder pagar el dèficit que li havia generat la mateixa Girona SA) per valor de 3 milions i mig d’euros amb uns interessos del 12%, molt per sobre del que cobraven els bancs.

També van fer pagar a AGISSA els informes que encarregava Girona SA per desmentir altres informes anteriors que posaven al descobert les irregularitats que cometien. Encara una cosa més… tota la feina que suposadament feia Girona SA per l’empresa mixta (i que després li cobrava) la feien els treballadors d’AGISSA (és a dir que AGISSA pagava la feina dues vegades).

Reaccions

La CUP, que és qui va denunciar el cas l’any 2015, demana responsabilitats polítiques i que es faci autocrítica de la gestió i de la manca de control dels ajuntaments sobre Girona SA. Laia Pèlach, regidora de Guanyem Girona. 

El govern de Girona, de JxCAT i ERC, diu que les auditories encarregades per Carles Puigdemont l’any 2012 quan era alcalde han servit per destapar la gestió opaca de Girona SA. Martí Terés, regidor de sostenibilitat.

Aquesta redacció també ha parlat amb Quim Nadal, que va ser alcalde de Girona des del 1979 i fins el 2002, i assegura que “no té res a dir”.