La C 15

Alcoi

Mentre mire per la finestra a veure si neva la vesprada del 7 de gener veig també a la vella C 15 aparcada en un racó. Te 27 anys i ha segut un exemple de vehicle rural, com ho van ser en èpoques més antigues els dos Renaults 4, que mon pare havia tingut abans. La idea es sempre tindre cotxes compatibles entre la feina d’agricultor i la activitat externa.

Era fonamental que foren cotxes alts per a poder anar per camins roins sense asfaltar i també era convenient que tingueren un bon maleter sense escaló en el que, retirats els seients, capiera un bon grapat de quilos d’olives, ametles, guano, etc. Son records personals però sé que seran compartits per molts els amics de la comarca que tinguen històries semblants.

Recorde anar tirat per damunt dels sacs en el viatges a la cooperativa, cosa impensable ara. L’altre dia el conductor de la furgona, amb 88 anys va decidir deixar de conduïr per fi, i mentre la netejava i al conduir-la em van vindre tot tipus de records i em vaig posar nostàlgic.

Actualment la tendència és tindre un remolque que permiteixca esta típica doble activitat agraria i urbana, però la C 15 ha segut¡ durant anys un símbol d’independència dels seus propietaris, conductor i 'copilota' i ara jo intentaré que no s’oxide massa.

Els meus fills volen anar en eixa furgona perquè la veuen exòtica i còmoda i certament ho es. No es un publireportatge de la Citroën, tot i que ho semble, es simplement una reflexió en veu alta, mentre veig mes ploure que nevar per la finestra.