Un joguet fràgil

Alcoi

Fa un any, Alcoi despertava a dos graus; en els informatius es debatia sobre el despoblament a les nostres comarques… i parlaven del procés de participació ciutadana per escollir projectes. La principal demanda era un bus vespertí per al Poliesportiu i els ciutadans reclamàvem iniciatives per a pal·liar la soledat de la gent gran.

Ara, tot allò sembla una anècdota. La soledat dels més grans ens continua preocupant, sí; però sobre tot, el que realment ens dona angoixa és salvaguardar les seus vides. Perquè, un any desprès, tot a la nostra vida dóna voltes al voltant del letal virus que ens ha dinamitat la normalitat, ha obert en canal la nostra realitat i ens a fet obrir els ulls per veure que la vida és una caixa de sorpreses, a vegades, com ara, desconcertant, imprevisible, cruel...

Dotze mesos després, clavats ja en un 2021 que sembla ser l’ombra allargada de l’any passat, veiem com les nostres vides han canviat de manera substancial, com la nostra economia viu en un ai, com el nostre sistema sanitari està en la picota sobrepassat per una pandèmia que no dona treva...

Dotze mesos després és difícil posar-se davant un micròfon per narrar una columna que no siga al voltant del virus i les seus implicacions. És difícil perquè, minut a minut, veiem com la malaltia ha continuat desbocada, com la pressió als hospitals s’accelera, com les morts es multipliquen i com la ferida que el virus ens deixa es fa dia a dia més gran. Les dades a Alcoi ens fan tremolar.

Potser el millor que ens deixa la situació és saber que, per damunt de tot, l’important és la nostra gent, la ciutadania, el anar de la mà tots, ser solidaris, prudents.... Avui, un any després d’aquell 15 de gener que van despertar amb dos graus i vivint una ara enyorada normalitat, continua fent fred i la vida te més valor que mai, perquè un virus maleït ens està fent batalla amb ella, com si fora un joguet fràgil, fàcil de trencar... Cuideu-vos i cuideu als vostres.