I diumenge, Sant Antoni Abat
De la mà de l'etnòleg, activista cultural i membre de Carrutxa, Salvador Palomar, descobrim més detalls d'aquesta festa molt vinculada als territoris de parla catalana.
L'encamisada de Falset, una de les variacions de la festa de Sant Antoni Abat. / ACN
Camp de Tarragona
Aquest diumenge, 17 de gener, se celebra la festa en honor de Sant Antoni Abat, protector dels animals relacionats amb les feines del camp i patró també del Gremi de Traginers. Una festa que molta gent relaciona als Tres Tombs, però que va molts més enllà i que compta amb diferents variacions segons el municipi on se celebra. La festa, enguany, serà molt limitada o directament no serà per culpa de la COVID-19, però de la mà de l'etnòleg, activista cultural i membre de Carrutxa, Salvador Palomar, n'hem volgut conèixer més al seu voltant.
L'etnòleg i membre de Carrutxa als estudis de Ràdio Reus. / Joel Reche
L'etnòleg i membre de Carrutxa als estudis de Ràdio Reus. / Joel Reche
Una festa que, com la majoria de les que celebrem avui dia, té un origen pagà, apunta Palomar, relacionat amb el canvi d'etapa dins el calendari anual, del pas d'una època freda i silenciosa com l'hivern al renaixement de la vida, vinculat a la primavera. Sant Antoni Abat és una de les festivitats celebrada a més municipis i per tant, hi ha molta varietat i trets característics de cada lloc on té lloc la celebració.
Amb Palomar fem un repàs d'aquesta varietat festiva: des dels dimonis característics que empaiten a Sant Antoni, típics de Mallorca, però també presents a algunes zones de les Terres de l'Ebre; els coneguts Tres Tombs, més presents al Principat, i que han mantingut l'esperit de protecció animal de Sant Antoni; fins a les fogueres monumentals o "barraques" a molts punts del País Valencià. També la música i la dansa com a elements clau, sempre al voltant del foc, com a element clau en molts punts del territori. També destaquem algunes festes singulars, com l'Encamisada de Falset.
