La importància del fred
Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant del Departament de Ciències de la Terra i Medi Ambient

La Columna (25/01/2021) Antoni Belda, professor de la Universitat d'Alacant del Departament de Ciències de la Terra i Medi Ambient
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Gener és un dels mesos que més fred fa al llarg de l’any i això permet que es desenvolupen algunes activitats típiques a la nostra comarca. És temps, entre d’altres, d’encendre la llar, de la matança del porc, de fer embotits i de celebrar sant Antoni amb les tradicionals rostides.
Per altra banda, el fred és necessari per a molts cultius de fulls caduca, tal i com ens conten alguns vells llauradors. I té la seua explicació científica... Aquests arbres entren en una parada vegetativa, anomenada període de latència, on les hormones vegetals juguen un paper clau i així poden fer front al fred i a les condicions climàtiques adverses de l’hivern. Així doncs, cultius com el cirer, l’ametler o la bresquilla es veuen molt beneficiats de “patir” fred durant al menys un mes on les temperatures baixen dels 0 ºC.
A més, sempre s’ha dit que aquest fred permet també minvar algunes de les plagues que afecten als nostres arbres i plantes. Altrament, durant la lluna minvant del mes de gener és temps de podar les vinyes i els arbres caducifolis o de collir les canyes de riu per al bancal. I encara que no ho semble... També és temps de bolets com la tòfona d’hivern, els fredolics, els peus blaus i les punxetes.
S’haurien de mantindré vives aquestes activitats per tal de posar en valor el nostre patrimoni immaterial i cultural. Però per altra part, caldria mantenir les nostres serres netes aprofitant la fusta de rames trencades i arbres caiguts. Als terrenys públics aquesta tasca està permesa però als terrenys particulars no ho és, i cal recordar als propietaris l’obligació de tindre nets els terrenys, ja no només per estètica, sinó per potenciar la biodiversitat i sobretot reduir el risc d’incendi. Una senzilla manera de fer-ho seria que la gent puguera fer ús, sempre d’una forma responsable, d’aquesta fusta per tal de calfar els seus llars. Perquè no cal oblidar que, els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern¡
Que aquestes paraules serveisquen, una vegada més, per conservar els nostres costums i que les noves generacions puguen també gaudir-ne.




