Emiliano Armenteros: "Dels nervis em va sortir preguntar-li a Messi què faria, però em va esquivar"
L'exfutbolista argentí ha estat al Què T'hi Jugues per explicar la conversa que va tenir amb Messi després del partit entre el Rayo Vallecano i el Barça.

Emiliano Armenteros i les confessions de Leo Messi
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Koeman sempre és l’últim a marxar cap als vestidors quan acaba el partit. Espera que tots els jugadors hagin abandonat el camp, i després ho fa ell. Aquest dimecres, després de l’eliminatòria contra el Rayo Vallecano, va haver d’esperar-se una mica més del normal, perquè Leo Messi es va quedar parlant amb Emiliano Armenteros, exfutbolista argentí que es va proclamar campió del món sub-20 al costat de Messi. Ara treballa com a captaire pel conjunt madrileny i aquest matí ha estat al Què T’hi Jugues per explicar com va anar la conversa amb Messi. En efecte, li va fer la pregunta del milió: “Estava nerviós per tenir-lo davant, i dels nervis em va sortir preguntar-li què faria, però em va esquivar”.
Messi, doncs, continua sense esclarir el seu futur, però Armenteros ha assegurat que dimecres el va veure alegre: “Estava molt bé, a molts llocs s’ha parlat de la bona cara que va tenir en tot moment. Es va prendre aquest temps després del partit per parlar amb mi, i el vaig notar bé”. De fet, Armenteros, que el coneix de fa molts anys, ha dit que continua veient la mateixa persona que va conèixer: “No ha canviat gens, està com sempre, segueix mantenint la bondat i la humilitat. Abans ja era tímid i parlava poc. Et pregunta i t’explica coses, com si res. No haver canviat el fa encara més gran”
L’exfutbolista argentí també ha valorat com pot estar afectant a Messi l’absència de públic des de ja fa gairebé un any: “No he viscut l’etapa sense públic, però sí vaig als partits i és horrible. Als jugadors del Rayo no els hi agrada, però m’imagino que el Leo també deu preferir que hi hagi gent. En aquesta ocasió, però, agraeixo que no n’hi hagi hagut perquè segurament no haguéssim pogut parlar”.




