Tenim dret a somiar

Alcoi

Deia Juan Gelmán al seu poema ‘Madrugada’: “Hemos quemado el miedo, hemos mirado frente a frente al dolor antes de merecer esta esperanza.”.

Després del viscut tenim dret a somiar. A imaginar que en un temps pròxim tot anirà a millor. Sembla al menys, després de la setmana que deixem, que hi ha un poc de llum. Però un poc de llum no vol dir que siga el final. Un poc de llum sols vol dir que deixem la part més dantesca de l’infern. Que els contagis baixen, la pressió hospitalària deixa d’estar desbordada i l’esperança que siguen menys cruels els balanços de morts guanya terreny.

Va a millor però continuem al malson. I sí, això ens dona dret a somiar que tot açò un bon dia pot acabar. Que podrem eixir al carrer sense por al contagi, tornar a la feina amb normalitat, viatjar, compartir taules amb amics o companys. Que tornarem a vore la ciutat de ‘gom a gom’, a viure les tradicions, les festes i trobades que marcaven els dies abans que la pandèmia devorarà les nostres vides.

Tenim dret a somiar amb tot això, amb coses tan simples com la vida quotidiana, la normalitat que hem descobert que és, en realitat, la felicitat. Però ens queda abans l’últim esforç. O penúltim, qui sap! Toca traure forces de baix terra per continuar complint: tindre cura amb tot, ser escrupolosos, no confiar-nos. I tenim que fer-ho, per nosaltres i per tots aquells que, al llarg dels durs mesos que deixem darrere, s’han deixat la pell. I pels que han quedat al camí.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

Hem de somiar, però al temps mirar al futur amb energia, amb ganes de remuntar el que hem perdut, de treballar per traure endavant als nostres, a la nostra ciutat, la nostra economia... Fer-ho amb gana, amb col·laboració, tots a una i, fins i tot, amb il·lusió.

Tornem a Gelmán: “Hemos quemado el miedo, hemos mirado frente a frente al dolor antes de merecer esta esperanza / hemos abierto las ventanas para darle mil rostros”.