Fatiga pandèmica

Alcoi

Un dia més fas un volt pel carrer i t’aguantes per no dir-li al espavilat de torn que saltar-se les mesures ens afecta a tots. ¿Serà capaç d’entendre l’esgotament del personal sociosanitari, la desesperació dels hostalers i la fatiga de la ciutadania per aquesta maleïda pandèmia?

Quan pareix que veiem un raig de llum a aquest túnel que encara trigarà en tindre un final, arriben aquells que ens representen als alts estaments i aquells que suposadament vetllen pels nostres interessos socials i laborals i es posen per davant dels demés convertint-se en jutges per sentir-se amb més dret, amb més superioritat que la resta per no esperar el seu torn i colar-se per rebre la primera dosi de la vacuna. I ara, ¿deurien poder posar-se la segona dosi una volta els han “pillat”? pel bé i la salut de tots... aquesta situació no deuria ni haver-se donat.

Hi ha persones considerades de risc, que estan entre els primers grups de la llista i esperen. Que van viure una guerra, una famolenca postguerra i una dictadura. I esperen. Persones que han vist crisis econòmiques, que han patit la falta de feina de fills i néts i que veuen limitades, de nou, les seues llibertats. I esperen. Persones que van lluitar per uns drets democràtics que ara aprofiten uns quants individus de manera egoista.

Posats a esperar, jo espere sentir també en els mitjans de comunicació la recuperació, les notícies positives i deixar de contar números i començar a parlar de persones.