Les coses que s'han d'analitzar

Alcoi

Xeeee. Com estàs?

Molt bé, home. I tu?

Genial. Escolta. Que eixe raper, el tal Pablo Hasél no s’ha presentat a la presó este divendres como li havíem dit. Què fem? Anem a dentindre’l?

No em ve bé. Que diumenge tinc eleccions catalanes i potser és massa rebombori. Vols que ho deixem per dimarts?

Val. Ahhh. I dilluns recurrim el tercer grau dels presos polítics.

Perfecte. Per cert, molt bo això de la Cifuentes i el Rato. Així tranquilitzem a qui ja saps. I fes la vista grossa a eixa manifestació nazi de l’Almudena, val?

Igual és exagerat. Però així és com m’imagine les converses entre el poder polític i judicial.

Com bé va apuntar el periodista Javier Llopis en eixes delicioses píndoles de Facebook, sembla que estiguen jugant un partit de futbol amb l’àrbitre a favor.

Com també, amb connivència del grans mitjans, han sabut criminalitzar el cas de Pablo Hasél i les protestes posteriors, tapant el vertader debat.

Hi ha dos vessant a analitzar. Per què la gent protesta i perquè ha esclatat la violència.

Potser hi haja cansament de tanta llei mordassa i de tant de codi penal desfasat. Al segle XXI ningú no pot anar a presó per cantar, per tuitejar… o per votar.

I pot ser hi haja violència perquè no sabem respondre a allò que necessita la joventut, amb un futur incert agreujat per la pandèmia.

Pero, com sempre, uns contenidors cremats han aprofitat per a impedir una reflexió profunda y necessària de les causes.

Ara bé. No busqueu les solucions en aquest Estat espanyol, cada volta més corcat. Les solucions van més enllá d’un règim del 78 manipulat per dos grans partits, una esquerra errant i un poder judicial en dubte.