La Fiscalia es querella contra Torrent per desoir el TC per reprovar monarquia

Barcelona

La Fiscalia de Catalunya s'ha querellat per desobediència contra el president del Parlament en la passada legislatura, el republicà Roger Torrent, i els membres de JxCat i ERC a la Mesa per tramitar resolucions a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu escrit, la Fiscalia Superior de Catalunya demana a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que citi com a investigats Torrent i els seus companys independentistes en la Mesa en la passada legislatura -Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC)-, per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial, en desoir suposadament els mandats del Tribunal Constitucional.

Una vegada rebuda la querella, la sala civil i penal del TSJC l'ha registrat, segons ha informat l'alt tribunal català, a l'espera de resoldre sobre la seva admissió a tràmit.

Segons la Fiscalia, Torrent i els seus companys independentistes en la Mesa van tramitar dues resolucions en la passada legislatura a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació i per reprovar la monarquia malgrat els advertiments de la seva il·legalitat per part del secretari general del Parlament i sabent que el TC l'hi havia prohibit.

El ministeri públic ha interposat la querella davant el TSJC ja que tant Torrent com Capmdepadrós van tornar a ser triats diputats del Parlament en les eleccions autonòmiques del passat 14 de febrer, de manera que mantenen la seva condició d'aforats.

En el seu escrit, els fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol ressalten que el 10 i el 16 d'octubre de 2019 el Constitucional va notificar personalment a Torrent i als membres de la Mesa dues providències en què els notificava personalment "el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària" que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució aprovada el 9 de novembre 2015 pel Parlament sobre l'inici del procés independentista.

Malgrat això, segons la Fiscalia, Torrent, el llavors vicepresident primer de la Mesa Josep Costa i el llavors secretari primer Eusebi Campdepadrós van tramitar una resolució presentada el 22 d'octubre de 2019 pels grups de JxCat, ERC i CUP que el Parlament reiterava "tantes vegades com ho vulguin els diputats...la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític".

Aquella mateixa resolució també incloïa un altre apartat un punt en què s'exposava que el Parlament "reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia".

La querella ressalta que els querellats van desestimar el 29 d'octubre de 2019 les peticions de reconsideració plantejades per l'oposició i van tramitar la resolució amb aquests dos punts, que es van votar i van aprovar al Ple del Parlament del 26 de novembre, amb una esmena posterior en què "es rebutjava expressament" la suspensió acordada pel Constitucional.

I tot això ho van fer, segons la Fiscalia, "malgrat conèixer" que el Constitucional havia acordat suspendre l'admissió d'aquesta resolució, d'acord amb la seva ordre d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que desenvolupés el full de ruta independentista fixada el 9 de novembre de 2015.

Una vegada aprovada la resolució pel ple del Parlament, el Constitucional va acordar el gener de 2020 estimar l'incident d'execució promogut pel Govern contra els acords de la Mesa que van permetre tramitar-la, per la qual cosa va quedar anul·lada, i va deduir testimoniatge contra Torrent, Costa i Campdepadrós.

De fet, al juliol de 2019 el Parlament ja havia aprovat una resolució prèvia en què es "reiterava la reprovació de S. M. el Rei", un text que va ser finalment anul·lat pel Constitucional, que ja va advertir aleshores a Torrent i els membres de la Mesa que havien d'impedir la tramitació d'iniciatives vinculades al full de ruta del procés.

La querella de la Fiscalia inclou a més la tramitació per part de la Mesa, en aquest cas també per part de la secretària quarta Adriana Delgado, d'una altra resolució, també l'octubre de 2019, en aquell cas promoguda únicament per la CUP, que el Parlament expressava la seva voluntat d'"exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català".

Segons la Fiscalia, malgrat els "expressos advertiments d'il·legalitat" d'aquest punt per part del secretari general del Parlament, de l'oposició dels altres membres de la Mesa i "a gratcient" d'allò ordenat pel Constitucional, els querellats van acordar admetre a tràmit la proposta el 29 d'octubre, van desestimar les peticions de reconsideració i la van incloure per al debat i deliberació del ple del 12 de novembre de 2019.

La resolució va ser finalment sotmesa a votació i aprovada pel ple, tot i que l'11 de febrer de 2020 el Constitucional va estimar també l'incident d'execució promogut pel Govern, la va anul·lar i va deduir testimoniatge contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado.