Temps de vacunes

Alcoi

S'ha complit un any de la presència del coronavirus i s'han passat moments de verdader pànic, sobretot quan la pandèmia s'expandia en mig d'un absolut desconcert.

Les mesures que s'han pres han servit per a intentar posar-li fre perquè ,en cas contrari, la desgràcia que ha portat encara haguera pogut ser de major magnitud.

Encara estem en l'era covid i els seus efectes col·laterals, però cal valorar el paper que juga la medicina en situacions crítiques com les que ara passa la humanitat.

L'antídot, s'ha tret en un temps rècord. És un bon moment per a mirar arrere i valorar la importància de les vacunes en el desenvolupament i progrés de la societat. Eixes punxades tan desagradables, que de xicotets tots han tingut por o s'han volgut evitar i a alguns els ha deixat una marca en el braç.

La primera vacuna compleix enguany, el 14 de maig, 225 anys. La va traure el metge rural anglés Edward Jenner quan li va inocular pigota bovina al fill del seu jardiner. Tot i que s'ha demostrat el seu paper crucial, a l'inici va tindre a la societat mèdica en contra amb estrambòtics arguments. El rebuig que s'argüia era que els pacients podien desenvolupar algunes peculiaritats bovines . El verdader impulsor de les vacunes va ser després el químic Louis Pasteur.

Amb l'excepció de l'aigua potable, la vacunació és considerada com la mesura preventiva que ha tingut més efecte en la reducció de la mortalitat. A banda del coronavirus, les vacunes que se subministren habitualment prevenen més de dos milions de morts anuals. Si s'haguera trobat un remei en l'època de la grip espanyola, s'hauria evitat la mort de 40 milions de persones.

Ara, la resposta per a erradicar el coronavirus ha sigut la més ràpida en la història de la immunologia. Ja s'han administrat més de 200 milions de dosis de vacunes en tot el món. Un fet insòlit que demostra que la unió de voluntats i esforços és una de les millors qualitats de la condició humana. Pasteur en la seua època ja va aventurar que la ciència és la torxa que il·lumina el món i la font de vida de tot progrés.