Els ciberatacs creixen un 22% a Catalunya durant l'any de la pandèmia

Barcelona

Un atac informàtic al SEPE, el Servei de prestació per desocupació del Ministeri de Treball, ha tornat a posar d'actualitat un tipus de virus, el ransomware, que porta ja almenys 4 anys provocant efectes devastadors en algunes empreses i organismes públics. També la Clínica Dexeus, als serveis de ginecologia i reproducció assistida, han patit aquest dimarts un atac informàtic que impedeix l'accés als historials clínics de les pacients o a les seves dades personals i a les cites de visita. Però no són els únics. Durant el 2020, els Mossos van rebre 586 denúncies per ciberatacs semblants. Representa un increment del 22% respecte el 2019 quan van tramitar 477 casos. Entre els afectats l'any passat hi havia 8 ajuntaments o l'Hospital Moisès Broggi.

En paral·lel s'han disparat els delictes informàtics. Durant l'any de la pandèmia i "amb una major exposició a les xarxes", els ciberdelinqüents han trobat noves oportunitats i víctimes, especialment per cometre estafes, diu a SER Catalunya el cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics, sotsinspector Albert Àlvarez: "La situació excepcional del coronavirus probablement ha fet que es disparin encara més les dades respecte a la projecció que ja hi havia d'anys anteriors".

Durant el 2020, els Mossos van rebre 50.131 denúncies per delictes informàtics de les quals el 95% eren estafes: "És el delicte rei", confirma Àlvarez. Durant el 2019 van ser 43.618 denúncies en una progressió constant en els últims anys. "No hi veig un sostre malauradament perquè quantes més prestacions tecnològiques tinguem més connectats estarem i seran noves oportunitats pels delinqüents, que evidentment aprofiten la situació".

El teletreball ha influït en què hi hagi hagut un increment de delictes a les xarxes perquè "aquesta nova realitat fa que s'incrementi l'exposició en entorns no controlats, abans potser ho fèiem des d'entorns acadèmics i laborals i ara ho fem des de casa i ja depèn dels recursos i coneixements que un disposi a nivell personal", explica Àlvarez conscient que sovint moltes estafes es donen per un excés de confiança o per desconeixement dels usuaris. Per això diu que la primera arma contra els ciberdelinqüent és la informació i la prevenció. "És la mesura més efectiva perquè els estafadors sempre estan presents i van evolucionant, juguen amb l'engany i aconsegueixen la confiança de la víctima".

A tot plegat s'hi sumen les dificultats per perseguir aquestes organitzacions criminals. "Els que s'han dedicat tota la vida a les estafes i han vist que treuen molts diners s'estan desplaçant a Internet amb petits fraus en portals de compravenda de segona mà. I després hi ha grans grups de crim organitzat que fan ransomware o swaping que requereixen molts coneixements. Són grups internacionals i molt dispersos", explica el cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos. Reconeix que anar darrera seu implica una coordinació policial i judicial a nivell global que és complexa. "El volum de resolució és limitat, no és el que ens agradaria", conclou el sotsinspector Àlvarez.