Amb la ferida oberta

Girona

“Sortiran rabioses i nosaltres ja hem trencat la incertesa de si les podíem guanyar o no però si no fem les coses igual o millor que a la Copa, ens rebentaran. No es conformaran amb guanyar de 10 o 15, sortiran a esmicolar-nos”.

La frase és de l’entrenadora assistent de l’Spar Girona, Laura Antoja, i resumeix a la perfecció el marc psicològic en el que es disputarà aquest doble compromís Perfu-Uni que és porta d’accés a la final a quatre de l’Eurolliga.

Difícilment podia ser més contundent el tècnic principal, Alfred Julbe, que adopta un to més baix i refusa el cos a cos amb l'entrenador rival. En una entrevista al Diari de Girona, Roberto Íñiguez va dir que Julbe deixava "molt que desitjar com a persona" i li va retreure que hagués utilitzat un temps mort televisat per acusar les seves jugadores -i a ell, indirectament- de "no jugar honest", de fer comèdia per condicionar el criteri arbitral en les faltes.

En les declaracions servides per l'Uni Girona -per tant, sense opció de preguntar- Julbe es limita a dir que la fita que tenen entre mans és doblement delicada perquè trobaran “un rival ferit” que “alhora és un equip molt potent, molt ben entrenat" i que "fins i tot quan han perdut, han estat molt a prop de la victòria”.

Serà tan determinant el joc com la capacitat de digerir les ferides que han deixat els enfrontaments previs i la incidència que poden tenir en l’atmosfera d'una eliminatòria que, per afegir-hi una mica més de picant, disputarà els dos partits al Würzburg de Salamanca davant 800 integrants de l’anomenada Marea Azul, que és com es defineixen els aficionats de Perfumerías Avenida.

“No tenia cap dubte que la bombolla aniria a Salamanca i no tenia cap dubte que hi hauria espectadors”, deia el dia de la celebració de la Copa la base Laia Palau i admetia que, malgrat les derrotes, “Perfumerías segueix sent un super-equip”.

Sense obviar la dificultat esportiva i ambiental, Palau recorda que si les han guanyat una vegada es pot tornar a fer i recorda que, de fet, “es tracta només de guanyar un partit, s’ha de guanyar de més punts que elles però la feina no és tan titànica”.

A l’altre costat, la base Sílvia Domínguez, reconeix que el seu equip, tot i anar sobrat de talent, potser no té tanta experiència en finals a quatre com algunes de les integrants de Girona -sobretot Palau i Vasic- però creu que en aquesta eliminatòria, “l’experiència és un grau però l’ambició ho és més” i s’agafa el doble compromís com un "partit molt llarg de 80 minuts en què s’haurà d’estar present en tots i cadascun d’aquests minuts”.

El paper de la Marea Azul pot ser "crucial", opina Domínguez, però l’aler de l’Uni, María Araújo, ho rebaixa una mica apel·lant a la fortalesa mental que està demostrant el seu equip en les grans cites: “el nostre públic és la banqueta i hauria de ser suficient”.

Julbe diu que l’Spar Girona arriba al compromís amb totes les jugadores físicament a punt i netes de la “celebració” de la Copa i si Perfumerías ha revisat el vídeo de la semifinal de Copa unes quantes vegades, com intuïa l'aler Paola Ferrari, l'Uni -confirma Laura Antoja- ha “retocat les coses que es podrien haver fet millor” a la semifinal.

I és que no tot serà ambiental i emocional. La pissarra, la capacitat de sorprendre tàcticament al rival que et té més estudiat i que s'ha enfrontat més vegades a tu, també hi tindrà molt a dir.