La memòria d'un rellotge

Barcelona

Quantes històries caben a dins d'un rellotge? La de Joan Lladó i la memòria de tota la seva família, que 75 anys després, han recuperat el rellotge que els nazis van treure al seu familiar en un camp de concentració. Joan Lladó va néixer a Manresa, però de molt petit, quan va morir la seva mare, se'n va anar a viure a la Segarra. Era encara molt jove quan esclata la guerra civil, i tot i no participar-hi, es va haver d'exiliar a França, al camp d'Argelers.

El duen a Marsella a treballar a una fàbrica de material militar, en un grup de treballs forçats. Aconsegueix escapar-se, i se'n va a viure a Rennes. Allà, col·labora amb la resistència, fins que el març de 1944, la GESTAPO el deté i l'envia als camp de concentració nazis. Allà en Joan no tenia nom. Es converteix en un número: el pres 30.857. Va morir a Ravensbrück, d'una pulmonia el 1945: només cinc dies abans que l'exèrcit els alliberés. Tenia 31 anys.

Fins fa dos mesos, la seva família no sabia què li havia passat. Mentre un d'ells, l'Èric Torra, investigava, en un poble d'Alemanya, als arxius Arolsen, guardaven un rellotge: El rellotge que els nazis li van requisar a en Joan quan el van capturar. Aquest reportatge explica la història d'aquesta recerca, de la reconstrucció de la memòria d'una família i de la vida d'un dels milers de catalans que van morir als camps nazi. Un rellotge que ha permès a la família, encara que sigui 75 anys després, acomiadar-se de Joan Lladó.