La incidència de les lesions musculars es manté constant i fins i tot augmenta segons un estudi europeu

Un estudi de la UEFA demostra que la incidència de les lesions musculars es manté constant(CADENA SER)

Barcelona
La incidència de les lesions musculars no ha baixat i es manté constant i, fins i tot, puja una mica segons un estudi promogut per la UEFA (ECIS) i publicat aquest mes de gener.
En canvi la incidència de les lesions en general sí que ha caigut, aproximadament cau d’un 3% cada temporada tant pel que fa als entrenaments com als partits. La caiguda de la incidència de les lesions de lligaments és encara una mica superior: entre un 4 i un 5%. Fins i tot la de les recaigudes decau també d’un 5%.
Les estratègies preventives funcionen poc o molt per al conjunt de les lesions però la incidència que no baixa i fins i tot puja és la corresponent a les lesions musculars.
La tempesta perfecta
“No hi ha un tractament meravellós per a les lesions musculars” i a més “la densitat de la competició no deixa que reposi el múscul, una competició que a més es disputa amb gran intensitat” admeten els metges dels clubs consultats.
Es dona a més la circumstància, diuen, que les lesions musculars entre tots plegats les minimitzem en comparació amb la severitat que dispensem a les lesions de lligaments per exemple. En canvi, en les musculars, es diu allò de: “són dues setmanes perquè tornin a jugar i, sovint, els fem jugar abans”, constaten els metges. El cas és que les lesions musculars ja són el gruix del temps de baixa dels futbolistes. El doctor David Domínguez de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol afegeix que no hi ha ajudat gens el confinament i els casos positius de COVID que obliguen al jugador a parar entre deu i quinze dies.
Més lesions musculars
A falta de saber les dades quan s’acabi aquesta temporada els metges preveuen un augment en números absoluts de lesions musculars (els isquiotibials per exemple) com a resultat, entre altres coses, d’una pretemporada atípica i partits ajornats que s’han acumulat fomentant tot plegat el risc de lesió.
A més, la crisi econòmica provocada per la pandèmia ha escurçat les plantilles. La fatiga ha acabat repercutint en el teixit muscular i ha obligat a reforçar la cura de la nutrició i la fisioteràpia.




