Parlar, escoltar, ajudar

Alcoi

Benvinguts a les portes d'una no setmana santa en la que la frontera de la responsabilitat serà decisiva per a no tornar a viure el drama amb què començarem l'any. Portar-se bé per a continuar vivint, parafrasejant el "lema" del documental que alimenta les converses de carrer i les virtuals, en un cas de presumpte maltractament en què tots opinen.

El documental protagonitzat per Rocío Carrasco que escarba el seu passat, llevant el dilema de l'ètica del seu altaveu i com es fa ús de la història i els interessos empresarials, s'ha convertit en denúncia pública que toca la pell sensible, i si no ho fa és perquè el problema continua ahi. Polítics, faràndula, ciutadania, tots es declaren d'un costat o d'altre, però fora del soroll mediàtic, el tema no va de posicionaments si no de denúncia en un cas que resulta tant dramàtic com quotidià 20 anys després dels fets. Tant dona que la pell tocada i la veu denunciant, siga famosa o anònima, en la xacra del maltractament no hi ha perfils imperants i l'única diferència és la recepció del missatge de crit d'ajuda: en la crua soledat o per a una massa que es conta per milions d'espectadors.Les llàgrimes d'una dona, la que siga, recordant terror i calvari només poden rebre suport i justícia.

No hi ha més. I ja lluny del circ i la pista, benvinguda siga la reflexió per als silencis còmplices d'una part de la societat que ho permet i per aconseguir una educació que faça entendre que el control i el mal en una relació no és normal i no hi ha cap circumstància extraordinària que ho justifique. Parlar, escoltar, ajudar i educar per a fer vore que no hi ha un altre camí que la igualtat.