Andreu i Juan Fran, socarrats il·lustres

Alcoi

Seré breu

La credibilitat és la qualitat de ser creïble, i una persona pot ser creïble per nombroses raons com ara per la coherència demostrada en les seues actuacions, per l’esforç i la dedicació esmerçats en la seua trajectòria vital i professional, per la seua honradesa, per la seua competència, perquè ha demostrat tindre paraula o perquè genera confiança.

I com que hui en dia és una qualitat que malauradament no solem trobar a bondó, confesse la meua admiració per les persones que són creïbles, com és el cas de dos socarrats que han demostrat amb escreix el seu compromís no sols amb el poble que els va veure nàixer, sinó també amb la dignificació de la seua professió.

Un d’ells és Andreu Valor, recentment guardonat en els III Premis Carles Santos de la Música Valenciana amb els premis al millor disc de cançó d’autor i millor gira, que acaba de celebrar els mil concerts, una xifra màgica, directe a directe, amb constància i perseverança, amb humilitat i respecte, amb dignitat, sense perdre les arrels, evolucionant sense renunciar a l’essència intimista que el caracteritza, persuadint el públic amb la seua música i les seues lletres que ens parlen d’estima, de denúncia, de reflexió, defensant la cultura com a aliment per a l’ànima.

L’altre socarrat il·lustre és Juan Francisco Ferrándiz que acaba de publicar la seua última novel·la, El judici de l’aigua, una obra que ve a consolidar una magnífica carrera literària després que la seua obra anterior, La terra maleïda, haja sigut traduïda a onze idiomes.

Tot i l’èxit de crítica i l’estima de milers i milers de lectors, Juan Fran no ha perdut la humilitat que és un dels seus trets característics. L’escriptor continua acarant el difícil procés de l’escriptura amb la il·lusió renovada del primer dia, creant una ficció històrica on es barregen els elements èpics, amb la crònica de viatges i les relacions humanes, construint una acció narrativa trepidant, ben travada, que combina a la perfecció una base històrica impecablement documentada amb un domini admirable del suspens i de la intriga, oferint-nos una galeria de personatges de gran complexitat psicològica que donen sentit a la trama argumental i que contribueixen a enriquir la ficció, entre els quals tenen un pes específic les figures femenines, les dones, a qui l’autor ret homenatge en cada una de les seues novel·les.

Gràcies Andreu i Juan Fran per ser creïbles i per demostrar-nos que l’esforç, el treball constant, és la pedra angular de l’èxit.