L'arribada dels rossinyols

Alcoi

Ja ha arribat la nova estació, amb un nou canvi d’hora que incita a eixir i a caminar més; amb una temperatura que anima a llevar-se corfolls; amb una varietat de colors que estimula els sentits; amb un èxtasi i abundor, en general, que excita els ànims i desperta emocions. Les roselles, els romers i els citrons, inunden els nostres camps, decorant-los i oferint bellesa pertot arreu. Tot un quadre, un paisatge, un decorat de fil de vint. Un espectacle de vida que es desperta cada dia a passos agegantats després de la letargia hivernal.

Esta grandiosa exhibició de vigor té lloc tots els anys per ara, puntual a la cita de la bonança del temps. Enguany, bé siga per la pandèmia, per les passades neus o per les pluges recents, el fervor de la natura sembla més efervescent que mai.

Fa goig anar a la serra i ataüllar un ramat de muflons, d’arruís o de jabalís. Pujar a la crestallera d’una de les nostres abundants muntanyes i trobar-te amb un mar de núvols que només deixa veure els cims més alts. O veure en la llunyania l’illa d’Eivissa o el cim castellonenc del Penyagolosa a més d’un centenar de quilòmetres de distància.

Ara, a més, acaben d’arribar als límits dels nostres boscos, a les nostres xopades i a les vores dels rius, uns pardalets molt discrets i solitaris. Amb el seu meravellós cant comencen a delimitar el seu territori, que defendran amb vehemència contra els intrusos de la seua mateixa espècie, i també aprofitarà per atraure les femelles.

Venen des d’Àfrica, i solen fer-ho de nit, que és quan viatgen, perquè durant el dia descansen. Primer venen els mascles, per prendre posició del territori, i, uns dies després, les femelles. No tarden en fer-se els amos de l’escenari, perquè tenen una veu com un barranc, amb un cant ben alt i potent que, a més, pregona tant de dia com de nit.