Càmeres que capten el que l'ull no veu

Sabadell

La Divisió de Policia Científica dels Mossos d'Esquadra ha incorporat càmeres que permeten veure restes de sang, empremtes o lletres ratllades en un paper que l’ull humà no pot percebre. Han modificat càmeres de fotos reflex antigues perquè puguin emetre llum infraroja i d’aquesta manera captar aquestes restes sobre roba o cartró amb més facilitat. És un dels projectes en els quals han estat treballant els agents en els últims mesos en una aposta ferma per la investigació i la innovació.

Sobre una samarreta negra en prou feines es veuen les restes de pólvora d'un tret. La càmera revela una taca immensa que descriu un tret disparat a poca distància. O taques de sang en una faldilla estampada amb flors o empremtes amagades en una cartolina negra. Tothom que ho veu i no hi entén res exclama: “això és màgia”. És realment el que fan aquestes càmeres, les clàssiques reflex digitals, que agents de la Unitat Central d’Inspeccions Oculars (UCIO) van modificar internament perquè puguin fer fotos amb infraroig, un espectre de llum, que l’ull humà no pot percebre i que per tant, revela taques amagades.

En Sergi, un dels investigadors de la Policia Científica, ha mostrat a SER Catalunya els resultats d'aquesta innovació: "Ens obre un camp infinit ja sigui a l'escena del crim o al laboratori de detecció. Ens permet veure de primeres coses que abans no veiem sense la utilització de reactius". Amb tot, afegeix que "es pot veure quasi tot però de vegades depèn també del contrast entre la substància que busquen i la superfície i el suport a examinar".

Per revelar restes de sang, semen, empremtes... els agents acostumen a fer servir reactius químics. Però amb la càmera no cal i això representa un enorme pas endavant segons explica aquest investigador, que durant setmanes va estar modificant càmeres antigues que tenien als armaris, a les quals va retirar els filtres que bloquejaven l'entrada de llum infraroja. "Quan vam aconseguir veure el que esperàvem segons la bibliografia que teníem, va ser genial", diu amb un somriure aquest policia, que porta uns 15 anys a la Científica dels Mossos.

Un dels grans avanços que suposen les càmeres IR (infraroig) és que eviten diluir les mostres amb l'aplicació de reactius: "Si tenim una gota de sang molt petita i si la quantitat d'aigua que hi posem és molt gran pot quedar diluïda i després a l'hora de fer l'estudi biològic podem tenir algun problema". Això vol dir que poden tenir dificultats per identificar l'ADN de la mostra. Amb la càmera això no passa perquè no cal manipular les restes biològiques per poder veure-les. A banda, que també s'abarateixen costos perquè aquests aparells poden arribar als 15.000 euros amb les marques que els comercialitzen per aquesta funció i ara han aconseguit convertir-les per un cost infinitament menor.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Han repartit fins a 16 càmeres entre els agents de la Policia Científica del territori perquè la incorporin com una eina de treball més a l’hora d’anar a fer inspeccions oculars en un escenari d’un crim. Miquel Àngel Garcia Alvira, Intendent cap de la Divisió de Policia Científica, remarca: "Sense cap dubte donarà resultats i ens farà ser més eficients a l'escena del crim i al laboratori". I afegeix que la ciència es basa "en fer-se preguntes i en qüestionar perquè no és possible fer determinades coses i a partir d'aquí surten les millors idees i projectes", diu Garcia Alvira, que impulsa el projecte de convertir els laboratoris de la Policia Científica "en un referent europeu d'innovació i desenvolupament".

La Unitat d'Inspeccions Oculars dels Mossos a Egara treballa cada any amb uns 600 expedients per identificar mostres recollides en escenaris on hi ha hagut un delicte greu.