Tot passa

Alcoi

Hi ha un poema de Marc Granell titulat ‘Tot Passa’ que diu:

“Alegries i tristeses / són com les ones del mar: /cada vegada que venen, / cada vegada se’n van”.

Els versos del poeta de València descriuen amb una senzillesa extraordinària el dies que vivim. Temps d’incertesa però a la vegada d’esperança, de dificultats, però també de fortalesa, de tirar endavant, de mirar més enllà. És un temps entre ones que ens porten amunt i baix. Ones de pandèmia, ja sap vostè, que a vegades ens posen al límit; ones de crisis econòmiques, ja les pateix vostè també; ones de moments feliços a nivell personal i col·lectiu, d’instants en el que ens pot la fatiga, i altres en el que mirem a la vida amb ganes de gaudir-la amb passió i energia.

Toca aquests dies la cara bona. O al menys, això vull pensar. Dies en el que fins i tot escoltem bones noticies, como que a l’hospital d’Alcoi vam acabar la setmana sense cap ingressat pel Covid. Una grandíssima noticia desprès tot el que hem viscut, patit, plorat.

Bones noticies com que cada vegada coneixem més gent vacunada, que la nostra gent gran ja pot eixir al carrer més tranquil.la, dins de la precaució necessària... que l’atur es frena, tot i que la situació i les dades siguen encara lamentables...

O coses que ens demostren que la vida continua. Com que volem muntar una pinacoteca a l’Asili del Camí, per que pintors com Gisbert, Cabrera o Emilio Sala tinguen el seu espai a la ciutat. O que ja ens deixen les pluges i be el bon temps.

No sempre tenim bones noves, però estem tan necessitats d’elles, que anem a destacar-les quan es produeixen. Perquè, ja ho sap vostè també, la vida és com volem veure-la, o molt gris o molt blava... amb cara de gos fotut o amb un somriure. La vida, sempre plena de vaivens, és com les ones del mar. Ho deia Marc Granell, alegries i tristeses, que venen i van. Tot passa. Però mentre passa, probe ser feliç.