Un any després...

Alcoi

Aquests dies es compleix un any del confinament, un moment que canviava les vides de tot el món, presentant una situació que mai ningú hauria pogut imaginar.

Fa un any, ens quedàvem sense les nostres estimades festes, hem passat un any on les tradicions s’han quedat reduïdes al record o a commemoracions fetes des dels balcons i finestres de les nostres cases.

L’any passat per aquestes dates, ens animàvem pensant que al novembre faríem Fira i tindríem la possibilitat de tornar a l’antiga “normalitat”... Tristament un any després, les expectatives han canviat molt, ara la gent es molt més prudent i ja no ens marquem una data per tornar a celebrar, simplement vivim el dia a dia esperant ansiosament bones noves.

A les nostres comarques, contem amb moltes tradicions de carrer, moltes que s’han quedat a l’espera de la tornada de la gent, la Mareta espera als contestans, els càrrecs festers d’Alcoi i Muro, segueixen esperant amb paciència... Però... ¿Fins quan?

A més, a tota aquesta espera, es suma la incertesa de com podem transmetre les nostres tradicions a aquells xiquets i xiquetes que encara no han tingut el plaer de viure-les i sentir-les com nosaltres hem tingut la sort de fer.

¿Com expliquem l’olor a pólvora de l’últim dia de festes? ¿El soroll dels passos al iniciar la Diana? ¿o el sentiment dels primers versos de la súplica de Cocentaina?

En aquests dies, la prudència i la paciència van de la mà, l’espera es complicada i el sentiment que ens recorre cada vegada que pensem en les nostres tradicions no celebrades, encara es més difícil...

El dia que tot açò acabe, les nostres comarques tornaran a viure la música i la festa com mai, gaudint de nou amb les celebracions, però sobre tot, amb un nova percepció de tot allò que ens converteix en el que som.