Viernes, 14 de Mayo de 2021

Otras localidades

Qui és la noia de Sant Julià de Ramis?

La policia intenta identificar des del 2018 el cadàver d'una noia d'uns 30 anys que va aparèixer penjada d'una biga en el galliner del Mas Ciurana d'aquest municipi

La jove porta un tatuatge al braç esquerre escrit en hebreu on es pot llegir 'èxit'

Anna Punsí (Cadena SER)

Descargar

Compartir

El código del iframe se ha copiado al portapapeles

Els Mossos d'Esquadra intenten saber qui és la noia que l'any 2018 es va penjar en un cobert del Mas Ciurana, al veïnats dels Olivars, de Sant Julià de Ramis. El llogater de la casa va trobar el seu cos el 4 d'agost i des d'aleshores no hi ha hagut cap pista que hagi permès posar-li noms i cognoms i donar-li una sepultura digna. El seu cadàver va ser enterrat en el més absolut anonimat a la fossa comuna del cementiri de Girona. No duia documentació, ni joies, ni res que l'hagi permès identificar. Se sospita que és estrangera, originària d'algun país de l'Est d'Europa, i d'uns 30 anys.

Manuel Mármol tenia 25 anys el dia que la va trobar. Va tornar de treballar, va dinar i es va posar a fer migdiada. Cap a dos quarts de 5 de la tarda, quan es va despertar, va notar els gossos neguitosos. "Els vaig seguir i em van portar fins a l'antic galliner, que tenia la porta mig oberta, de reüll vaig veure un cos", descriu 3 anys després. Encara sent respecte per entrar en aquest cobert de la casa, que ara està força net comparat amb els trastos que hi havia l'estiu del 2018. "Nosaltres havíem llogat el mas feia poc i no havíem tingut temps de netejar-ho, però estava ple de coses i brutícia. Si els gossos no s'haguessin ficat a dins, jo hauria tancat la porta i potser no hagués descobert el cos fins al cap d'uns dies quan ens hagués alertat la mala olor".

Després de la troballa del que li va semblar una persona penjada, va avisar el seu germà: "Tete, tete, baixa que hi ha algú mort la galliner", va cridar Manuel Mármol. Entrava una llum tènua a través de la porta que il·luminava el cabell ros de la noia que estava penjada i tenia els peus tocant a terra perquè la soga havia anat cedint. Els germans van avisar immediatament als Mossos. "Va venir la comitiva judicial, van despenjar el cos, van estar buscant indicis i el forense va determinar que havia estat un suïcidi".

Una hípica propera

Aquella va ser una nit complicada pels germans llogaters dels mas: "Vam sentir soroll a les reixes i vam imaginar que potser havia vingut algú, que havia penjat la noia, a buscar el cos, ens va passar de tot pel cap, però al final eren uns senglars que s'havien ficat a l'hort i no sabien sortir". A en Manuel Mármol encara li fa respecte entrar a l'antic galliner i des del 2018 només ho ha pogut fer tres vegades.

Per arribar fins al Mas Ciurana cal passar per camins de terra, enmig del bosc, a uns 4 quilòmetres de la Nacional 2. A uns 1.000 metres hi ha una hípica. Un dels amos va veure la noia al matí deambulant: "Anava sola i caminant", explica Mármol recollint la versió del testimoni. La mestressa d'aquesta finca no ha oblidat el cas. "Van venir els mossos a preguntar si podia ser una alumna nostra però no vam poder dir-los res perquè no la coneixíem. És estrany perquè surt de la normalitat i penses en una persona que acaba la vida i no se sap res" i afegeix: "És com passar per la vida sense deixar cap empremta, és una mica estrany".

Aquesta noia va posar una galleda sota els seus peus per col·locar la corda a la biga i després es va suïcidar, segons els metges forenses. No van trobar cap indici criminal. No duia documents a sobre, ni va deixar cap nota de comiat, tampoc portava cap joia. Només 10 euros en una butxaca dels pantalons. Tampoc anava vestida d'una manera especial. Duia una camisa amb ratlles blaves amb les mànigues arromangades, uns texans ajustats negres, una sabatilles esportives Nike també negres i les soles blanques i roba interior que es pot trobar en qualsevol franquícia de qualsevol país d'un món globalitzat.

Un tatuatge en hebreu

Els Mossos van tornar a la zona del Mas Ciurana uns dies després de la troballa per si havia aparegut alguna pista nova però no van descobrir res. Els agents de la Unitat d'Investigació de Girona van consultar en un club de prostitució de Medinyà per si la coneixien i també a un especialista en tatuatges, perquè la noia en portava un escrit en hebreu al braç esquerre que posa "èxit".

Dos tatuadors professionals de Girona, Kim Niemann de Morgan de la Plaça del Vi i Xavier López de Body Obsessions a la Cort Reial creuen que és obra d'un aficionat: "El traç, el fet que en alguns llocs no hi hagi tinta o que tingui com un relleu pot significar que es va infectar una mica i que l'ha fet algú que no és professional", coincideixen aquests tatuadors. Ni el fet que estigui escrit en hebreu, ni la paraula èxit donen cap pista: "La gent d'aquí ens demana paraules en àrab, anglès o altres idiomes i això no marca l'origen de la persona. Sí que és cert que l'hebreu ens el demanen poc", explica López. Tots dos confirmen que tatuar-se la paraula "èxit" és poc comú també. S'estila més escriure paraules com família o resiliència o símbols d'infinit.

Per la seva banda, el periodista expert en Israel i la cultura jueva, Paul Sánchez, explica que les noies jueves molt tradicionals o religioses no es fan tatuatges: "La religió jueva prohibeix els tatuatges. De totes maneres, hi ha jueus seculars que se'n fan". I recorda que la Bíblia diu: "No us feu gravar cap mena de tatuatge. Jo sóc el Senyor". També detalla que "hi ha certes paraules en hebreu que és típic desitjar a algú, com ara èxit, salut, abundància...". Per Sánchez "és un mot massa anecdòtic" per ser un tatuatge israelià i per això creu que "no seria estrany que una noia jueva nascuda en algun país de la diaspora amb un coneixement bàsic de l'hebreu degut a la litúrgia o a la cultura pogués tatuar-se una paraula així perquè li sonés bé".

Enterrada en una fossa comuna

Qui és aquesta noia de Sant Julià? què feia en aquell indret proper a l'autopista AP7 i a la Nacional 2? com hi va arribar? perquè no duia cap documentació a sobre? perquè ningú l'ha trobat a faltar, aparentment? Són els interrogants que ens fem i que també es fa la policia.

La Policia Científica dels Mossos ha consultat totes les bases de dades que té al seu abast, des del CODIS, que recull perfils genètics, fins a les d'Europol o el sistema informàtic espanyol conegut policialment amb les sigles PDyRH, que significa Personas Desaparecidas y Restos Humanos sense identificar. I no han trobat cap pista. Tenen el seu ADN i les empremtes, a banda de la descripció antropomètrica. Han introduït tota aquesta informació a les bases de dades corresponents, i les han difós als canals oficials internacionals però no ha saltat cap coincidència, amb cap denúncia per desaparició.

"No és fàcil trobar correspondències amb un perfil genètic perquè si el desaparegut és un fill cal l'ADN del pare i de la mare, per exemple. De vegades, les dades antropomètriques que es donen a l'hora de denunciar són molt interpretables pel policia que recull la denúncia i això pot fer que després no es trobin coincidències a les bases de dades", expliquen fonts policials. Des del dia que va morir hi ha hagut silenci, no ha saltat mai cap alerta. "Tractant-se d'una mort suïcida, no s'hi aboquen tants recursos com quan és un cas criminal", reconeixen unes altres fonts. Aquesta noia està enterrada en una fossa comuna al cementiri de Girona.

A Catalunya hi ha més de 500 cossos, entre ossos i restes pendents d'identificar, dels últims 40 anys. De l'època de desplegament dels Mossos n'hi ha més d'una vuitantena i aquesta és l'única dona suïcidada pendent de posar-li nom i cognoms. La resta de suïcidats pendents d'indentificar, 7 en total, són homes.

El cas de la noia de Portbou

El 4 de setembre de 1990 va aparèixer el cos d'una noia "penjada d'una branca del pi del monticle de la pujada del cementiri", tal i com ho descriu el director de continguts de SER Catalunya, Ramon Iglesias al seu interessant llibre "Cròniques des del centre de l'univers. Perseguint fantasmes a Portbou". Ell va descobrir el cos de la noia morta vestida amb una samarreta turquesa i una granota texana. "Penjava del coll amb una soga feta amb corda prima, escriu Iglesias, d'amarrar barques, agafada de la més robusta branca de pi". El seu germà i un policia de paisà van tapar el cos amb una manta rosa. Després va arribar la Guàrdia Civil. Van agafar-li les empremtes, li van fer la fitxa dental i van difondre la seva foto a les policies i agències i res. Encara avui ha estat impossible identificar-la. No van trobar res que permetés posar-li nom i en tots aquests anys i malgrat la difusió que se n'ha fet ningú l'ha reclamat. Estava enterrada al nínxol 134 del cementiri de Figueres però les seves despulles ja han anat a parar a una fossa comuna.

 

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

A continuación

    Último boletín

    Emisoras

    Elige una emisora

    Cadena SER

    Compartir

    • Notice: Undefined variable: lb_es_acceso_con_movil in /mnt/filerprod/html/produccion/datos/rhabladas/cadenaser/ser/templates/includes/v3.x/v3.0/include_player_permanente.html on line 118

    Tu contenido empezará después de la publicidad

    Cadena SER

    ¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?