23 d'abril

Alcoi

El destí m’ha triat per parlar en la ràdio aquest inusual i desagradable dia del Patró. Dia de petards, mascletades, dinarot, processons i adolescents festejant ‘envalentits’ baix una túnica i uns ‘bombatxos’. Dos anys ja sense Sant Jordi, ni glòria, ni Diana, ni confeti des del piset, ni abranor per la mentira. Un desastre. Les llagrimetes han caigut aquests dies, perquè nosaltres som molt d’emocions, perquè són molts anys seguits fent Festa i ara no s’hi trobem.

Sant Jordi és molt generós, I com que no hi ha Festa, almenys combat la sequera i deixa caure l’aigua a manta. Un encert, senyor Patró. Em sap malament pels càrrecs, per les persones majors que estan en temps vital de descompte, i per la il·lusió dels xiquets i també d’aquells que tenen el vestit del boato o de l’esquadra planxat i penjat a l’armari. Tant de bo tot torne a la normalitat. Però el cert és que tot açò ens ha servit per a pegar-li una volta de 90 graus a la vida i ens ha de servir per a donar-li a les coses la importància que tenen.

Per això, tot i ser Sant Jordi, el dia del catxondeo i la retreta, ens hem de conformar perquè estem vius, alguns tenim faena i els nostres xiquets creixen sans (açò ha estat una frase d’auelo). Som un poble savi, capaç de sobreposar-se a les adversitats i que es supera contínuament. Continuem així, perquè vindran temps millors.