Antònia Escoda: "soc optimista i crec que aviat veurem despenalitzat l'avortament"

Andorra la Vella

L'activista social, presidenta d'Acció Feminista i expresidenta del partit Els Verds, Antònia Escoda, pertany a una nissaga familiar dedicada al món de la salut  i amb el Pas de la Casa com a escenari central de la seva vida.

Filla del doctor Josep Escoda, exiliat polític català durant la dictadura franquista, ha mamat la política i la reivindicació social a casa des de ben petita a l'igual que la cura pels malalts.

Neix el 1964 a Tortosa on el doctor Escoda treballa com a metge a la clínica de l'Aliança. Guarda pocs records d'aquella etapa perquè el 1969 el pare i la mare "han de sortir per potes". I és que el pare de l'Antònia pertany al Partit Comunista i se significa en la lluita contra la contrucció de la central nuclear de Vandellós. Empresonen part del grup que encapçala les protestes i per evitar la detenció decideixen emprendre una fugida que els porta fins a Andorra per casualitat.

"Van deixar-nos als meus germans i a mi amb diversos familiars i van arribar fins a Andorra però ben bé no sabíen on anar" explica l'Antònia.

Ampliar

Aterren a Andorra i decideixen instal·lar-se ja que "compartien la mateixa llengua" i sempre amb la intenció que seria per un curt periode de temps "fins que passés la tempesta".

Però la tempesta no passa perquè fins el 1975 no mor el dictador Francisco Franco i sobre Josep Escoda recau una ordre de detenció. "El meu pare no va poder baixar fins deu anys després"explica l'Antònia.

La mare no es queda enrere. Embarassada del tercer fill, va ser capaç de viatjar fins a París en cotxe i tornar a Catalunya amb el maleter carregat d'octavetes, una activitat clandestina que costava la presó.

Així que finalment tota la família s'instal·la al Principat on el doctor Escoda comença a dedicar-se com a metge, primer a la clínica Vilanova i posteriorment al centre mèdic de l'estació del Pas de la Casa, lloc que ja no abandona i que avui continuen portant els seus fills passats 40 anys.

"Els meus pares van ser molt valents" explica l'Antònia qui afegeix que "les nostres vacances van ser o per assistir a congressos mèdics o per participar en actes i manifestacions polítiques".

Estudia a l'escola francesa d'Escaldes i amb 15 anys marxa a Tolosa per continuar els estudis. El seu pas pels lycée, interna, coincideix amb l'elecció de François Mitterrand com a president de la república. "Recordo com la gent sortia al carrer, a celebrar el triomf de l'esquerra després de molts anys; això a Andorra era impensable, només es sortia pel futbol".

Anava per metge però "per gandula" acaba fent infermeria. "No penseu que a casa els homes eren metges i les dones infermeres; el meu pare va insistir molt en què continués els estudis de medicina però jo no en tenia ganes, volia fer altres coses" explica. L'etapa universitària coincideix amb les manifestacions estudiantils del 1986 en les què hi participa molt activament i les vagues li passen factura en les notes.

Un cop acabats els estudis pensa passar una temporada fent de cooperant però Metges Sense Fronteres no l'accepta per manca d'experiència. Així que s'inscriu en una agència de treball temporal la qual li ofereix una feina d'estiu al centre de salut d'Escaldes que aleshores pertanyia al comú. "La vida de vegades ja té aquestes coses" diu. Així que retorna a Andorra on ja s'instal·la definitivament després d'haver passat deu anys fora.

Poc després torna al Pas de la Casa, a treballar al negoci familiar. "En la meva època era habitual que els fills fessin la feina dels pares; nosaltres ens passàvem moltes hores a la consulta; avui, això seria impensable" detalla.

Tot i que la família no residia permanent al Pas, sí que hi passava moltes hores, sobretot els caps de setmana. "Jo recordo els hiverns molt divertits. Quan nevava, els nens trèiem els trineus i ens passàvem el dia jugant" diu, per afegir: "ara quan neva, tothom vol que li treguin de seguida la neu; aleshores no".

És al Pas de la Casa on arrenca el seu activisme a Andorra, primer com a membre de l'Associació de pares i després com a impulsora de l'associació de veïns i comerciants. "Amb l'APA la primera que vam liar va ser per reclamar que els autobusos escolars passessin pel túnel d'Envalira". I amb l'Associació de veïns "vam aconseguir que s'obrís una oficina de Tràmits al Pas". Assegura que "quan aconsegueixes coses, et motiva més" i és per aquesta raó que creu que és necessari implicar-se.

Finalment, l'any 2005 decideix fer el pas a la política i ingressa al partit Els Verds d'Andorra, "una formació amb un programa que il·lusiona", partit que arriba fins i tot a presidir. Forma part d'una candidatura territorial i aconsegueix un bon nombre de vots malgrat que, de nou, no entra al Consell General.

Ampliar

Antònia Escoda entén el desgast que representa acudir elecció rere elecció i no obtenir mai representació parlamentària però creu que Els Verds van engegar debats molts necessaris assentant projectes polítics posteriors com l'homologació fiscal, el matrimoni homosexual, la igualtat salarial entre homes i dones, la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat, el vot dels residents o la despenalització de l'avortament.

"A mi no m'importava que em diguessin radical; avui ha quedat demostrat que aquells debats eren necessaris" explica.

Però l'expresidenta dels Verds no amaga la seva decepció amb la política: "jo que he estat una ferma defensora dels partits polítics avui no hi crec; tots, a Andorra, a França, a Catalunya, no estan donant resposta a les demandes socials" i per aquesta raó decideix abandonar la primera línia i tornar a l'activisme social des d'on creu que actualment s'avança més.

El 2010 comença a significar-se força amb el moviment independentista català perquè creu que"el dret a decidir és bàsic; si el reclamo per a les dones també l'haig de reclamar pels pobles" indica.

I a partir del 2018 s'implica amb la creació d'Acció Feminista, una associació que té al seu entendre"un projecte molt engrescador".

Un dels pilars fonamentals de l'entitat és la demanda de despenalització de l'avortament."Soc optimista i crec que ens breu ho veurem; si un partit conservador ha aprovat el matrimoni entre persones del mateix sexe, segur que ho veurem" diu.

Assegura que en deu anys "hem aconseguit avançar moltíssim" i mai hauria dit que veuria una llei d'igualtat a tràmit parlamentari. Tot i així creu que "el patriarcat és dur de pelar" i confia que les dones més joves impulsin els canvis definitius per desbancar-lo.

Antònia Escoda ha protagonitzat el setè capítol d'Amb Veu de Dona, una sèrie d'entrevistes íntimes i personals amb les què reescriure la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom i que enguany arribar a la tercera edició.

Ampliar