Sant Jordi

Alcoi

Confesse que estic una mica saturada pels noticiaris i això que les notícies sobre la pandèmia i la vacunació són una mica més optimistes. I dos anys ja sense festes de Sant Jordi. Per animar-nos una mica, he estat revisant alguns aspectes de la tradició literària que va generar el nostre patró.

No em remuntaré als orígens del seu culte, ni a la veracitat o no del personatge, ni al martiri. Sant Jordi representa la victòria sobre els pecats capitals, simbolitzats en la figura del drac i la seua figura és adoptada com un dels patrons de la cavalleria. En el Tirant lo Blanc s’erigeix una capella a Anglaterra en honor a Sant Jordi quan es constitueix l’Orde de la Garrotera (Jarretera en castellà) i que encara existeix, ja que l’actual reina Isabel II és la màxima representant. Un antic orde cavalleresc, que es remunta al segle XIV, i que en la nostra novel·la apareix dins la recreació literària del món cavalleresc, mentre el nostre protagonista, Tirant, es troba a Anglaterra demostrant les seues bones aptituds cavalleresques. La insígnia porta la imatge de sant Jordi, matant el drac, la bandera de la creu i el lema “Honi soit qui mal y pense” (que s’envergonyisca aquell que hi pense malament), ja que en el seu origen llegendari, es conta que a una princesa li va caure la lliga mentre ballava i el rei li la va tornar a posar a la cama. Davant la risa que va causar entre el públic, el rei en qüestió decideix crear l’orde de cavallers i fer callar les murmuracions amb el lema anterior.

En un altre sentit, Sant Jordi és el personatge central del sermó que Vicent Ferrer li va dedicar precisament el 25 d’abril de 1413 a València. Sant Vicent, amb el to combatiu que el caracteritza i el seu aspecte de showman que tindria a l’hora de pronunciar els extensos sermons de més de 6 hores, ens ofereix un relat ple de detallisme de la història de sant Jordi com a salvador del poble dominat per un terrible monstre que s’alimentava de joves donzelles. En un moment determinat, la filla del rei és la destinada a ser menjada pel drac, Sant Jordi l’allibera però refusa la proposta de matrimoni amb la jove pagana per mantenir-se fidel a l’esperit cristià. On sant Vicent fa especial menció és en les penalitats del seu martiri, una manera de fomentar la por en l’auditori, una devoció mal entesa i un furibund odi a tot allò que no representara l’ortodòxia cristiana.

Sant Vicent, Sant Jordi formen part del santoral d’aquest mes d’abril estrany que ens ha tocat viure per segona vegada.