Elòdia recicla

Alcoi

Encara som uns quants els qui recordem aquells anys, quan el brosser anava casa per casa, pis per pis, arreplegant la brossa en un gran cabàs negre de goma. Amb un sol d’aquells cabassos, l’operari carregava amb la brossa de sis o set famílies. S’emportaven la brossa i moltes propines. Després, abocaven el cabàs dins un carro que anava tirat per un matxo, i quan dic matxo estic referint-me a un cavall. Era habitual que el cabàs no s’omplira, i és que al 1966 la brossa que es feia a les cases era 99% orgànica, i els pocs envasos que hi havien, eren retornables. Eren els anys també de l’inici d’una època de benestar i de consum, que ja no pararia de créixer fins conduir-nos a la inquietant situació actual que pateix el planeta.

D’aquell brosser que tocava la porta i s’enduia la brossa en un cabàs, la senyora Elòdia, veïna del barri, ha passat, mig segle després, a seleccionar els desperdicis en origen, a casa, i a baixar-los cada dia als contenidors. De pas, passeja el gosset, un pekinés tot pelut i escandalós que té, i que ella, admiradora confessa de Russell Crowe li diu ‘Gladiator’, un esguit de gos que no para de lladrar i de pegar bots, i de córrer i estirar la corretja d’ací cap allà, i clar, aquell dia, la senyora Elòdia, amb quatre bosses de brossa i una garrafa d’oli buida a les mans, més el gos nerviós i enjogassat, anava atarantada la pobra: la bossa dels papers i el cartó al contenidor blau, el draps vells de cuina al de la roba, el vidre, al verd, a tot això el gos lladrant i enrollant-li la corretja per les cames perquè havia vist un pastor alemany, la brossa orgànica al contenidor marró, busca la clau primer, clar, i finalment, va enganxar la corretja del gos a la garrafa d’oli, ella diu que no sap com, i va llançar el pekinés al contenidor groc.

Mentre rescataven el pobre ‘Gladiator’ traumatitzat entre pots, plàstics i tetrabriks, la senyora Elòdia va pensar que en este cas, en este cas concret, qualsevol temps passat sí era millor.