Crisi climàtica

Alcoi

El passat 22 d’abril, el Dia Internacional de la Mare Terra, es va celebrar la Cimera del Clima 2021, convocada pel president dels EUA Joe Biden. El mandatari americà s’ha compromés a dur a terme una revolució d’energia neta i a fer justícia ambiental.

La veritat és que l’alarma climàtica no ha deixat de sonar a pesar de la pandèmia, i els països més poderosos del món continuen liderant el rànquing de la seua falta de sensibilitat mediambiental.

L’escenari que mostra l’Organització Meteorològica Mundial posa els pèls de punt, constatant que l’any 2020 ha estat entre els tres anys més càlids mai registrats. Els altres van ser el 2016 i el 2019.

Malauradament, la crisi sanitària que estem patint no ha solucionat ni ha acabat amb el problema, perquè el canvi climàtic i els seus impactes continuen avançant desbocats.

El màxim responsable dels gasos contaminants que s’acumulen en l’atmosfera i calfen el planeta és el CO₂,i només la meitat l’absorbixen els oceans i la vegetació terrestre, perquè l’altre 50% acaba acumulant-se en l’atmosfera. Per tant, no queda altra que fer-los desaparéixer per complet, cosa que l’Acord de Paris ja va establir.

Este acord el signaren, el 12 de desembre de 2015, vora 200 països, i es va arribar a un consens històric per combatre el canvi climàtic i aconseguir en un futur immediat reduir les emissions de carboni.

El problema és que a finals de l’any 2020, cinc anys després de l’acord, només havien fet els deures 75 països (el 37,5%).

Veient estes xifres, no puc evitar preguntar-me: quin exemple estem donant els adults a les futures generacions, que en lloc de donar llum donem fum? I, al mateix temps, no puc deixar de qüestionar-me igualment, un tant avergonyit com ésser humà que sóc: què més ens haurà de passar a la humanitat perquè, ja d’una, els habitants d’este meravellós i castigat planeta fem les paus amb la natura i ens adonem que no hi ha més cego que qui no vol vore?

Tirar-nos la manta al coll és l’actitud més còmoda, però comporta al mateix temps tirar-nos terra als ulls.

L’emergència climàtica pot ser la pròxima pandèmia, a la que espere no hagem fet tard.

No hem de perdre mai l’esperança, però açò no ens eximix de la nostra responsabilitat individual al respecte.