Sònia Cano: "les dones del món rural som més valentes a l'hora d'innovar"

Andorra la Vella

Si les dones estan sovint invisibilitzades, les del món rural encara més. El sector primari és un dels grans oblidats de les polítiques de tots els governs. Per revertir-ho, un grup de dones valentes i emprenedores d'Andorra van decidir en un moment determinat de la seva vida recuperar la tradició familiar, capgirar-la com un mitjó i apostar pel sector primari, encarar-lo cap al futur, lluny de la cultura del tabac.

És el cas de la protagonista del vuitè capítol d'Amb veu de dona. Es tracta de Sònia Cano Sansa, de Casa Joanet de Sispony, una casa pairal de fa dos segles propietat d'una família de llarga tradició pagesa i ramadera.

Els avantpassats de la Sònia es van veure obligats a marxar a França a fer la verema, a collir la fruita, patates i el què calgués per mantenir la família. Sap el què és una vida de sacrifici i de treball.

Ampliar

Cerrar

Ella neix el 8 d'agost del 1975 a Andorra la Vella. Des de ben petita viu en un entorn rural, molt vinculada als seus padrins, que la portaven al solà de Sispony a guardar les vaques i a cuidar els camps de tabac i els horts.

Aquest paisatge forma part de la seva infància, com les vistes sobre el pic de Carroi.

"Els meus pares treballaven i nosaltres ens quedàvem amb els padrins; aleshores no hi havia guarderies; i tinc molts bons records d'aquesta etapa" explica.

Ampliar

Cerrar

Estudia a l'escola francesa i més tard marxa a Perpinyà a estudiar llengües estrangeres aplicades al món dels negocis. "En cap moment vaig pensar en continuar amb la tradició familiar; més aviat al contrari; jo volia fer vacances, caps de setmana, sortir; era una vida molt sacrificada la de pagès" diu.

Quan torna a Andorra, entra a treballar en un banc i posteriorment al comú d'Escaldes. "Sempre he cuidat de l'hort; i la veritat és que quan hi anava, gaudia de molta pau i tranquil·litat". Per ella era una sortida a l'estrés d'una vida urbanita.

Als 40 anys i amb dos fills decideix fer un canvi radical de vida. Plega de la feina al comú d'Escaldes i engega El Pastador, un projecte fruit d'un somni. "Va coincidir amb els 40 anys com podia haver estat abans o després; durant força temps vaig madurar la idea de muntar la meva pròpia empresa, de recuperar la tradició familiar i vaig preguntar-me 'què sé fer?', i vaig pensar que podria ser bona, diferent, fent melmelades artesanes".

Per tirar endavant el seu projecte, es va inscriure al taller d'emprenedors del Govern, va dissenyar el pla d'empresa i quan ho va veure viable, va decidir engegar-lo. "El dia que vaig prendre la decisió vaig pujar al camp on tinc els gerds i les mores i vaig sentir una pau interior que mai havia sentit abans".

El primer any va ser molt dur. Es va haver de formar, muntar l'obrador, tirar endavant l'explotació, reformar el pastador de la casa pairal (lloc on es pastava el pa) per obrir la botiga i sense que ningú la conegués va haver de desfilar per fires i mercats per presentar els seus productes artesans que elabora sense cap additiu i sempre amb fruita de temporada, alguna de la qual cultivada als seus camps a 1.300 metres d'altitud.

"S'ha de tenir molta fermesa, caràcter i creure en el què fas perquè el primer any no tens cap ingrés i ets una pardilla" explica.

Finalment el seu esforç s'ha vist recompensat tant en un important nombre de consumidors fidels com per la distinció el passat any de tres medalles (una de plata per la melmelada de taronja i dues de bronze per la melmelada de taronja amb gerds i la de llimona) al ‘The World's Original Marmelade Awards’ que se celebra a la localitat anglesa de Dalemain, un dels certamens més importants d'Europa amb més de 3.000 participants de 40 països. "Va ser un moment increïble però ho vam rebre amb regust agredolç perquè quan ens van notificar que ens havien concedit el premi va ser el mateix dia que ens van confinar" explica.

El reconeixement l'ajuda a obrir-se portes però reconeix que intentar exportar amb la seva producció actualment és molt difícil. Per això considera que l'acord d'associació amb la Unió Europea pot facilitar molt les coses, com la reducció de costos en aranzels, que ajudi a mantenir les seves explotacions i el futur de l'agricultura i la ramaderia al país.

Justament sobre aquest tema, Sònia Cano sent que no únicament les dones rurals sinó tot el sector en general està força invisibilitzat. "No es reconeix suficientment la seva importància" indica. I afirma amb rotunditat que les dones del sector primari no són pas una espècie en perill d'extinció sinó tot el contrari: el futur de la pagesia d'Andorra. "Les dones del món rural sóm més valentes a l'hora d'innovar, d'apostar per coses noves, de diversificar i de sortir de la cultural del tabac" detalla.

I malgrat que la crisi del coronavirus ha accelerat un canvi en les formes de consum, creu que encara falta sensibilitat per canviar de model. "Vull creure que la pandèmia ens obligarà a repensar la nostra forma de vida però em sembla que no serà així" manifesta. I és que creu que aquesta és "una crisi ambiental, sanitària però també de societat, de model econòmic".

De fet, i manifestant-se plenament sincera, a Sònia Cano no li agrada el model de país actual. "No hem de sacrificar el progrés ni les comoditats però hem crescut massa i massa ràpid; hem deixat de banda els origens".

Justament perquè el model de país actual no li convenç, el 2011 es va involucrar en política formant part, com a independent, d'una llista electoral per la Massana. "M'agrada la política i crec que és necessari implicar-s'hi" diu, per afegir: "des de la meva perspectiva d'independent, si puc aportar alguna cosa, m'agrada participar-hi".

Sònia Cano ha protagonitzat el vuitè i penúltim capítol de la tercera temporada d'Amb Veu de Dona, una sèrie dedicada a dones rellevants del país amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.