No trenquem el somni

Alcoi

En una entrevista del passat dijous en esta emissora, la directora de las UCI del nostre hospital, Laura Fayos, deia que al llarg de la pandèmia havien vist anar-se a molta gent i que ara no podíem baixar la guàrdia.

I te raó. La setmana que comencen està marcada per la fi de l’estat d’alarma i, de la seua mà, per una relaxació de les mesures de control per taponar el virus.

Tots tenim unes ganes de tornar a la normalitat que no es podria relatar amb paraules. Tots tenim necessitat de tornar a viure com abans. Però, la situació, ja ho sabem, encara no està controlada. Encara quedem molts per vacunar-nos, encara continua el gotets de gent que s’infecta, encara hi ha qui va deixant-nos perquè la Covid li ha guanyat la partida de la vida. I, el que és pitjor, la pandèmia encara està manifestant-se amb una absoluta virulència en altres parts d’este món tan global. Basta mirar cap a l’Índia. La massacre continua.

Sí; hem de gaudir d’aquest moment en el que sembla tot va a millor; hem de tornar al carrer, als bars, a les tertúlies amb el amics, a la vida social que van aparcar... però ho hem de fer amb cap, precaució, i sense perdre el respecte al virus.

Escriu al seu poema Elca, Francisco Brines, a qui li lliurarà el Rei el premi Cervantes el dimecres:

“Ya todo es flor: las roses/ aroman el camino./ Y allí pasea el aire,/ se estaciona la luz,/ y roza mi mirada/ la luz, la flor, el aire”.

No trenquem el moment. No tornem enrere. Arribem a la meta. Ja es veu la llum. Es pot aconseguir l’equilibri. Hem arribat a un punt somiat fa temps. No fem que el somni torne a convertir-se en malson.