El Govern aprova el projecte de llei que obre la porta a la digitalització de la justícia
Llum verda a l'aprovació del projecte de llei d'accés electrònic de l'administració de la justícia

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i el secretari d'Estat, Joan León, van cap a la taula des d'on han explicat els canvis en la llei. / SFG

Andorra
El consell de ministres ha donat aquest dimecres llum verda a l’aprovació del projecte de llei d’accés electrònic de l’administració de la justícia, un text que un cop aprovat es preveu que entri en vigor al cap de dos anys per donar temps a l’adaptació tecnològica. Tal com ha destacat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, l’aplicació de la llei ha d’anar acompanyada d’un seguit d’inversions i per aquest motiu es va demanar al Consell Superior de la Justícia que en fes una projecció. El resultat ha estat que caldrà fer una inversió de 225.000 euros.
Precisament, el text preveu la posada en funcionament de la xarxa electrònica de la justícia i, de fet, s’estableix l’ús obligatori del sistema informàtic.
Aprofitant aquest text, també es modifiquen les lleis qualificades de la justícia i d’immigració. En el cas de la llei de la justícia, s’especifica que les notificacions durant els períodes inhàbils i el mes d’agost es limiten a actuacions relacionades amb presos o altres d’urgents en l’àmbit penal i se suprimeix l’atribució dels procediments concursals a la jurisdicció administrativa. A més, s’amplia a dos anys el període de reserva de plaça de les persones que hagin superat les proves teòrica, pràctica i d’idiomes per a batlles i que no hagin estat seleccionades.
Pel que fa a la llei d’immigració, es rebaixa d’un any a tres mesos de residència efectiva i permanent el període necessari per al reagrupament familiar i es modifiquen els requisits econòmics per a l’obtenció de les autoritzacions sense activitat lucrativa, i les autoritzacions per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu. En el cas del primer canvi, Rossell ha destacat que així s’equiparen els drets de les persones d’altres nacionalitats que no siguin l’espanyola, la portuguesa i la francesa.




