Els quintos

Alcoi

Resulta curiós que una situació com la provocada per la pandèmia, en la qual vam romandre tancats a casa i allunyats dels nostres, ha sigut objecte de retrobaments.

S’ha parlat molt de retrobar-se amb un mateix, amb el sentit únic de la vida, amb aquells amb qui convius i demés, però jo faig referència a altres encontres, els de les “quintes”.

La idea de vacunar a la gent de la mateixa edat, a un mateix punt, per a una població amb una demografia que ronda els 60.000 habitants, ha fet i fa possibles aquests encontres singulars que, per què no dir-ho? trauen un somriure a aquells que es saluden després de tant de temps, i comparteixen alguna anècdota que els fa reviure temps passats.

Qui no ha sentit allò de “esperant a que em cridaren m’he trobat a Pep, feia molt de temps que no el veia!”. Tot i que viviu a la mateixa ciutat pot ser la gran idiosincràsia de cada barri no t’ha fet coincidir massa amb els teus “quintos”, llevat dels tradicionals actes de festes.

Volia dedicar aquestes línies a regalar aquesta simpàtica reflexió, aquest punt curiós en un camí que està sent dur i que, per sort, comença a veure la llum amb la vacunació massiva. Una bona notícia almenys en l’aspecte sanitari que, al cap i a la fi, és el que ho mou tot.