En Juan i la Livia, a judici per coaccions per rebaixar el lloguer

Barcelona

En Juan i la Livia s'enfronten avui a un judici en el que els demanen 1 any de presó i 30.000 euros de multa per coaccions i injuries a la propietària del pis on van viure durant 12 anys. El matrimoni peruà pagava 1.000 euros des de 2007 per viure amb els seus fills a un setè pis de 140m2 a Travessera de Gràcia. Després d'11 anys de contracte, la propietària va voler pujar-los el lloguer. Exigia 300 euros més, però el matrimoni s'hi va negar. Els va donar un mes per marxar i tornar les claus, però no ho van fer. Van seguir pagant el lloguer que consideraven just. La propietària va activar la via judicial per fer-los fora i ells, amb l'ajuda i mobilització dels moviments d'habitatge, van començart "una campanya de desprestigi i pressions", segons l'acusació, assenyalant a la propietària a casa seva, la seva feina, al barri o a les xarxes socials, que ha posat en qüestió els límits de la negociació i la lluita contra el preu del lloguer. La defensa del Juan i la Lívia manté que els fets estan amparats en l'exercici del dret a manifestació.

En Juan i la Lívia no marxaven, així que, a finals de 2018, el jutjat de primera instancia 22 va fixar el desnonament del matrimoni per 6 mesos després. Caldria al final, quasi un any i mig per executar-lo, diversos intents i un important desplegament policial, que va costar-li dures crítiques al departament d'Interior, aleshores en mans de Miquel Buch. Fins l'últim moment, els inquilins van voler negociar. El jutjat haurà de dirimir si en l'intent es van excedir i van coaccionar o injuriar la propietària, Esther Argerich. Setmanes després que pugés el preu del contracte, els inquilins, acompanyats d'un grup de persones, es van concentrar a la immobiliària que gestionava l'habitatge. Duien cartells on es llegia "Esther Argerich i Finques Casuero, especulen i expulsen veïns". Segons el relat de les acusacions, els manifestants van entrar a l'oficina "amb violència i intimidació", "picant sobre les taules", amb crits "d'especuladors". Van amenaçar en tornar cada dia si la immobiliària no desistia d'administrar la finca i ho feien per escrit en aquell mateix moment. Ho van fer, assegura la fiscalia, amb l'objectiu que marxessin. Però la propietària no va canviar d'opinió.

En les setmanes següents, el sindicat de llogateres i l'oficina d'habitatge popular de Gràcia van encartellar el barri amb cartells i fulletons amb els noms i cognoms de la propietària, insistint en la necessitat que oferís un lloguer social als inquilins. Tres mesos després, van distribuir nous fulletons entre les bústies de l'edifici on vivia Esther Argerich. En aquells pamflets, se la qualificava de "prepotent i intolerant" per no voler negociar una rebaixa del lloguer. I de casa seva, a la oficina on treballava. El 14 de maig de 2020, segons relata la fiscalia, van anar a la seva feina, a les oficines de la Diputació de Barcelona. Van desplegar una pancarta amb el seu nom i el missatge "no expulsis cap veí" mentre la trucaven a l'oficina per negociar. La dona els acusa també de vulnerant el seu honor i la seva intimitat assenyalant-la a la televisió pública o a través de videos a les xarxes socials. Ho va fer entre altres, l'actual ministra Irene Montero, en un video en el que mirava a cámera i li demanava directament que es rebaixés el lloguer: "Aquest és un missatge per Esther Argerich, la propietària del pis en el que la Livia i en Juan porten més de 12 anys vivint amb els seus tres fills".

Al juny d'aquell any, la demandant agafava la baixa laboral per ansietat derivada d'aquestes accions. La fiscalia creu que el matrimoni ha comès un delicte de coaccions i demana a cadascun dels acusats 1 any de presó i 3.000 euros d'indemnització. La demandant creu que també se l'ha injuriat i exigeix una multa de 30.000 euros. La defensa del Juan i la Lívia manté que els fets estan amparats en l'exercici legítim del dret a reunió i manifestació i del dret a la llibertat d’expressió. Inicialment, la fiscalia va imputar també el portaveu del sindicat de llogateres, Jaime Palomera, i un membre de l'oficina d'habitatge popular de Gràcia, però ha decidit no dur-los a judici al considerar que no ha quedat acreditat que participessin en les accions que s'enjudicien avui. Palomera és justament un dels testimonis critats per la defensa, que també ha citat a diversos testimonis de la protesta a la immobiliària o la cupaire Eulàlia Reguant, en relació a un vídeo on apareixen diversos càrrecs polítics demanant a Argerich que renegociés el contracte de lloguer.