No tanquem els ulls

Alcoi

17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut, (OMS) retira l’homosexualitat del llistat que la ubica entre les afeccions mentals més greus. Aquest dia, va passar a ser recordat com el Dia Mundial contra la Homofòbia, més tard, es sumava la Transfòbia y Bifòbia a la commemoració d’aquest dia.

En el cas de les persones trans, no va ser fins l’any 2008 quan l’OMS va retirar-la de les afeccions mentals, es a dir... Fa exactament 13 anys, estava estigmatitzat i es seguia considerant una malaltia.

Al 2021, encara ens queda molt per fer davant aquestes fòbies. Seguim topant-nos amb un gran grup dins la nostra societat que nega l’acceptació. Encara veiem, com moltes persones son discriminades per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere.

No seguir les normes establertes o ser diferent, sempre ha estat un conflicte dins d’un grup social, tant a l’escola com al treball. Per tant, deuríem preocupar-nos més per la inclusió de totes les persones en qualsevol espai, aconseguir que es senten incloses i protegides, lluny de les fòbies que poden trobar al seu dia a dia.

¿Perquè ens creiem amenaçats? ¿Què ens fa rebutjar, abans de conèixer? ¿Com seria estar al seu lloc?

Arribats a aquest punt, la formació i la informació son claus. Elements fonamentals, que ajudaran els més joves a fugir de les fòbies i iniciar l’acceptació que les generacions més grans no son capaces d’alcançar. Sobretot, dotar de coneixement social es el que més necessitem, ja que, el desconeixement i la indisposició a l’aprenentatge son els elements que més ens allunyen de la igualtat que tots mereixem.

El col·lectiu trans, ha segut estigmatitzat durant molts anys, algunes han hagut de viure una vida que no era la seua, per por al que passaria si... Trobem grans històries que acompanyen a cada una de les persones, però amb aquest col·lectiu descobrim la superació a nivells sorprenents, històries d’acceptació que mai podríem arribar a imaginar, i en algunes ocasions, fins i tot a comprendre.

Ens hem allunyat tant del problema, tanquem tant els ulls que fins i tot hem atorgat un títol al 17 de maig per recordar-nos que hi ha persones que segueixen sofrint l’odi i lluitant contra ell.

En realitat, el que deuríem celebrar, es el dia en el que aquests títols queden en el record i la lluita contra les fòbies desapareix per complet.