El preu del paisatge

Alcoi

Fa ja molts anys la 'Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat' em va demanar un informe per a valorar la idoneïtat de la ubicació d'un parc eòlic en la zona 14, que afectava diversos municipis de El Comtat.

Es pretenia instal·lar en els cims de diverses serres emblemàtiques i ells s'oposaven perquè el seu lema no podia ser més encertat: eòlica sí però no així. Vaig intentar demostrar que no hi havia criteris objectius de vent que justificaren l'elecció i que a més l'afecció paisatgística i sobre els ocells era brutal.

Les raons per a situar ací els enormes molins aerogeneradors tenien més a veure amb el fet que els pobles afectats estaven dins d'una Espanya buidada, que també està a Alacant, i que els pocs i envellits veïns ho veurien com un mannà i estarien encantats. Instal·lar eixos aerogeneradors en zones amb més vent, però més poblades i amb més turisme no anava a quedar bé i els promotors ho sabien. Segons sembla hi havia altres fosques intencions en eixa instal·lació de la qual s'anaven a beneficiar molt més els promotors.

En els últims dies m'arriben notícies de macro plantes solars en els termes municipals de Villena o Castalla, amb l'excusa de l’extensió dels camps i la idoneïtat climàtica, adornada pel mantra de la contribució a la reducció del CO₂. Hi ha milers d'hectàrees ja urbanitzades per indústries i habitatges i altres usos on es poden posar eixos panells, perquè l'impacte allí ja està fet i pot servir per a fomentar l'autoconsum i per a connectar-se també a la xarxa.

El problema està en el fet que l'autoconsum i la descentralització de l'energia no dóna per a especulacions de grans empreses i per això es prefereixen estes macro plantes. El propi moviment ecologista està dividit perquè la seua aposta per les renovables ha d'equilibrar-se amb l'impacte ambiental d'estes instal·lacions i són acusats de no estar contents amb res.

Ho sent, però el camp és sobre tot per a produir aliment, paisatge i vegetació. Per altra part cal dir que estan pagant-se lloguers de fins a 1.500 ó 2.000 euros per hectàrea per a aquest us energètic i això no es cobra hui quasi en cap cultiu de secà.

Si els diem que no caiguen en l'especulació dels horts solars haurem de pensar també en oferir alternatives sostenibles, també en l’aspecte econòmic. Produir aliments de proximitat, biodiversitat i paisatge té un preu que no està pagant-se.