El Barça va indemnitzar el CE Laietà amb 1,5M per unes suposades molèsties sense saber si es produirien

Barcelona

El Barça de Josep Maria Bartomeu va pagar 1,5 milions d’euros al Club Esportiu Laietà en concepte de possibles molèsties pel soroll, la pols i la maquinària pesada que es podien produir en un futur per les obres de l’Espai Barça. Un import que es va dividir en tres pagaments, els dos primers fets l’11 d’octubre del 2018, pocs dies després de la signatura de dos contractes als quals ha tingut accés el ‘Què t’hi Jugues’, un amb el Club Esportiu Laietà i l’altre amb la Fundació Privada Club Esportiu Laietà. Aquests dos pagaments (561.807€ al club i 421.925€ a la Fundació) es van efectuar un any abans que es procedís a la demolició del Miniestadi, l’únic edifici blaugrana proper al Laietà.

De fet, la demolició del Miniestadi és el motiu principal d’aquestes suposades molèsties. Segons argumenta la junta directiva anterior, el club va cometre un error a l’hora de dissenyar la Modificació del Pla General Metropolità pel nou Espai Barça i va traçar el límit de la seva finca massa a prop de la propietat del Laietà, concretament tocant unes pistes de tennis. Per evitar al·legacions a l’MPGM i guanyar temps davant les administracions públiques, el Barça va decidir arribar a un acord monetari amb el CE Laietà. “Aquests 1,5 milions estan ben empleats si serveixen per mantenir la pau veïnal i guanyar temps”, ens admet un exdirectiu del club coneixedor de les negociacions.

Tot i això, els contractes detallen un concepte que res té a veure amb la reparcel·lació, sinó amb les possibles futures molèsties de soroll, pols i maquinària pesada. De fet, una de les clàusules del contracte especifica que “en cas que resulti necessària una ocupació de parcel·la o actuació extra en els terrenys del CEL, les condicions i compensació serien objecte d’un acord específic”. Concretament els contractes determinen que “l’àmbit d’execució de la MPGM no afecta les finques i instal·lacions del CEL, però és possible que durant l’execució de les obres corresponents, tot i complint tots els requeriments legals i de seguretat, es generin externalitats negatives (com soroll, pols, trànsit de maquinària pesada en vies properes, etc.) específiques, pròpies i exclusives per raó de les activitats que es desenvolupen en el CEL de forma que puntualment es pugui afectar el seu normal funcionament”.

Aquests contractes duen les signatures de Bill Mannarelli, exdirector de l’Espai Barça acomiadat per la junta directiva de Laporta; Pancho Schröeder, director financer del club; Òscar Grau, CEO durant l’etapa de Bartomeu; Román Gómez Ponti, excap dels serveis jurídics; Montserrat Font, executiva de finances; i Domingo Goenaga, president del Club Esportiu Laietà.

Fonts coneixedores del projecte urbanístic consultades pel ‘Què t’hi Jugues’, asseguren que la Modificació del Pla General Metropolità i el projecte de reparcel·lació no afecten cap terreny del Club Esportiu Laietà. A més, afegeixen que aquest tipus d’acords no son habituals. “És estrany pagar una compensació sense que s’hagi produït cap dany i, encara més, condicionar-ho a no presentar al·legacions en un futur”, argumenten.

Tercer pagament per un concepte diferent

El tercer abonament (516.000€) es va realitzar el 21 d’octubre del 2019 i, tot i que s’inclou en el mateix contracte, té un concepte diferent. El Barça i el Laietà van arribar a un acord perquè treballadors del club barcelonista i els esportistes que utilitzen les instal·lacions del Palau Blaugrana poguessin fer ús de les instal·lacions del Laietà un cop iniciades les obres. A dia d’avui, les obres del Palau encara no han començat, però el pagament ja està liquidat i els treballadors del club culer no han fet ús d’aquests serveis. De fet, el Barça mai ha comunicat als seus empleats i esportistes aquesta possibilitat.

Una denúncia interna aixeca les sospites

El 20 d’abril del 2020, la compliance officer Noelia Romero va rebre una denúncia interna que posava de relleu aquests contractes i els pagaments efectuats al club i a la fundació del Laietà. En aquell moment, Romero va iniciar una investigació i va completar un informe en el qual s’assenyalava el CEO Òscar Grau i vicepresident econòmic Jordi Moix com a principals responsables de l’acord. Aquest informe va ser entregat als mecanismes de control el dia 24 d’abril. Cal recordar que la compliance officer va ser suspesa de feina i sou i, posteriorment, acomiadada per la seva investigació interna sobre el Barçagate, destapat per aquesta casa. A hores d’ara, els advocats de Noelia Romero i del Barça segueixen en negociacions, tot i que a dia d’avui no hi ha acord per compensar danys reputacionals reclamats per l’extreballadora.

A dia d’avui, el Laietà és l’única entitat indemnitzada per les obres de l’Espai Barça. Les molèsties pels quals el club va pagar no van afectar altres entitats ni veïns. Inicialment, la comunitat del bloc situat a la cantonada entre els carrers Cardenal Reig i Arístides Maillol –just al davant del Miniestadi–, va estudiar una possible indemnització, però l’eficiència i els pocs inconvenients en la demolició del Miniestadi va fer-los tirar enrere i descartar cap petició al Barça. Tampoc ho va fer el Bowling Pedralbes, que va posar sobre la taula una proposta perquè el club comprés els seus terrenys per uns 8 milions d’euros, la mateixa xifra que l’entitat barcelonista va pagar pels terrenys del Tennis El Forn, on ara s’hi aixeca l’Estadi Johan Cruyff. El Barça va descartar l’oferta per considerar-la massa elevada i ara segueix en negociacions amb l’entitat veïna, que ha rebaixat la demanda.

Preguntats pel pretext que va dur les dues entitats a subscriure dos contractes per separat, signats el mateix dia i amb pagament efectuat també en la mateixa data, tant el Barça com el Laietà declinen fer cap consideració adduint criteris de confidencialitat. Tot i això, fonts de la junta directiva de Joan Laporta admeten que “els contractes no s’entenen i no reporten cap benefici al club”.